Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Frederic III de Prússia

Frederic III. de Prussia
© Fototeca.cat
Història
Emperador alemany i rei de Prússia (1888).
Fill de Guillem I, es casà amb la princesa Victòria d’Anglaterra, que influí sobre el seu liberalisme S'oposà a Bismarck, però es distingí en la guerra Francoprussiana 1870-71 El 1878 substituí temporalment el seu pare, però, malalt, es retirà a Itàlia El 1888 fou coronat emperador, però morí al cap de tres mesos
Frederic VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1808-39) i de Noruega (1808-14).
Fill de Cristià VII El 1784, per un cop d’estat, assumí la regència del pare La pressió armada anglesa bombardeigs de Copenhaguen, el 1801 i el 1807 El tractat de Kiel 1814 annexà Noruega a Suècia, però ell rebé el ducat de Lauenburg El 1834 el progrés de les idees liberals el menà a crear els estats provincials
Francesc I de Mòdena
Història
Duc estense de Mòdena i de Reggio (1629-58).
Fill d’Alfons III, estigué immergit en les rivalitats hispanofranceses i, pel fet d’haver refusat l’aliança francesa, l’any 1635 obtingué de Felip IV el ducat de Correggio, però no aconseguí de recuperar el de Ferrara, ocupat pel papa Passà la resta del seu regnat aliant-se successivament amb un o altre d’ambdós contendents
Antoni de Cardona i Enríquez
Història
Lloctinent de Sardenya (1534-49).
Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume Fill del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV, es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V 1535, camí de Tunis
Baltasar de Borja i de Velasco
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1626-30).
Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Canonge de València 1586, fou vicari general de la diòcesi a la mort de l’arquebisbe Juan de Ribera 1611 A Mallorca, d’on fou designat governador 1628-29, fomentà les obres de fortificació i posà la ciutat i el regne sota el patronatge de la Puríssima Concepció
Louis Lucien Bonaparte
Història
Lingüística i sociolingüística
Polític i lingüista.
Fill de Lucien Bonaparte, príncep de Canino Fou diputat a l’assemblea francesa 1848 i senador durant el Segon Imperi Com a lingüista s’especialitzà en el basc Classificà per primera vegada els dialectes i subdialectes bascs i elaborà dos mapes del País Basc en la seva diversitat dialectal 1869 Publicà Le verbe basque en tableaux 1869
Boleslau IV de Polònia
Història
Duc de Polònia (1146-73).
Fill de Boleslau II i de Salomé de Berg duc de Masòvia i Cuiàvia sota la sobirania del seu germanastre Ladislau II, el qual ell destronà 1146 Ladislau recorregué a l’emperador Frederic Barba-roja, que envaí Polònia 1157 i obligà Boleslau a prestar vassallatge a l’imperi i a retornar 1163 Silèsia als fills de Ladislau II
Boemond III d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1160-1201).
Fill de Constança d’Antioquia i de Ramon de Poitiers Fou derrotat i fet presoner 1164 per Nūr-al-Dīn, que s’apoderà d’Harrim passà a Bizanci, on prestà vassallatge 1165 Les incursions de Saladí reduïren enormement el principat També hagué de sotmetre's a les pressions 1194 de Lleó II de la Petita Armènia
Eduard Bertran i Rubio

Eduard Bertran i Rubio
© Fototeca.cat
Metge.
Fill de Marc Bertran i Pastor, és autor de treballs importants sobre temes de neurologia de la qual fou un dels primers conreadors a Catalunya, sobre tractament per l’electricitat i sobre la hipnosi i les neurosis Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1896 És autor d’una biografia del doctor Robert 1903
Berenguer de Cerdanya-Besalú
Cristianisme
Bisbe d’Elna (993-1003).
Fill d’Oliba Cabrera, comte de Cerdanya-Besalú, i d’Ermengarda, i germà petit del futur bisbe Oliba de Vic Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l’abadia de Cuixà 1000 Morí a la batalla d’Albesa 1003, contra els sarraïns