Resultats de la cerca

Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment

Fill primogènit de Francesc I i de la infanta Maria Isabel d’Espanya El 1830 concedí una àmplia amnistia política, però posteriorment tornà a una política absolutista El moviment revolucionari del 1848 li féu concedir una constitució, però les divisions dels liberals li permeteren de no aplicar-la i de portar a terme una forta repressió

Fill del duc Francesc I i de Cristina de Dinamarca, que regí el ducat durant la seva minoritat Defensà la causa catòlica a França durant les guerres de religió Desenvolupà l’economia i establí noves mines i cristalleries Fundà la Universitat de Pont-à-Mousson 1572, que confià als jesuïtes, i amplià la ciutat de Nancy

Filla del príncep Felip II d’Acaia Felip de Nàpols , heretà, en morir el seu germà Felip III d’Acaia Felip II de Tàrent , el títol imperial i els principats de Tàrent i d’Acaia Es casà primer amb Edward Baliol i després amb Francesc dels Baus, duc d’Àndria Fou succeïda pel seu fill Jaume dels Baus

Filla del senyor Llop IV i de Joana de Molina Fou casada, el 1287, amb l’infant Joan de Castella, futur Joan I de Biscaia En morir el seu germà Dídac IV li fou discutida la senyoria, però finalment li fou adjudicada poc després es retirà al convent de Perales, i deixà Biscaia al seu fill Joan II

Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II

Comte i primer duc d’Anjou i del Maine 1356-84 Fill de Joan II de França, substituí aquest com a ostatge a Londres 1360, però el 1363 fugí a França El 1380 fou nomenat regent durant la minoritat del seu nebot Carles VI Investit rei de Nàpols per Climent VII, intentà, inútilment, de derrotar Carles III de Nàpols

Fill del polític  Valentín Alsina Fundà el periòdic La Nueva Era  i fou elegit diputat el 1862 Fou governador de la província de Buenos Aires 1866-68, vicepresident de la república 1868-74 i ministre de guerra i marina 1874-77 en aquest darrer càrrec portà a terme una important campanya contra els indis de la Pampa

Fill d’una germanastra de Galeri, fou adoptat per aquest El 305 fou elegit cèsar, i li foren confiades les diòcesis d’Orient i d’Egipte Es féu proclamar august pels soldats 309, i, mort Galeri, s’enfrontà amb Licini per obtenir el govern de les províncies orientals Derrotat prop d’Adrianòpolis 313, morí poc després

Fill d’Eduard III i de Felipa d’Hainaut, es casà amb Blanca de Lancaster 1359 Acompanyà el seu germà, el Príncep Negre, en l’expedició a Castella Vidu de la primera muller, es casà 1371 amb Constança de Castella i reclamà endebades la corona castellana Governà pràcticament Anglaterra durant els darrers anys del regnat d’Eduard III