Resultats de la cerca

Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants El 1683 presidí la diputació de la Generalitat de Catalunya Fou abat de Sant Cugat del Vallès 1696-1711 i arquebisbe de Mèxic 1711-12

Durant el seu regnat, d’altra banda, la crisi provocada per la força creixent de la reconquesta cristiana, la inquietud de muladís i mossàrabs i el particularisme àrab aconseguí el punt més alt Mantingué la unitat del poder contra les ambicions dels caps locals oposant-los els uns contra els altres El més perillós d’ells fou Ibn Hafṣūn, el qual fou, però, finalment dominat Així i tot, no pogué evitar que el regne astur s’enrobustís i que Guifré el Pelós consolidés els seus comtats Com a contrapartida, el 903 tingué lloc la segona ocupació musulmana de Mallorca

Situació Panoràmica d’aquesta malmesa fortalesa i de la capella de Sant Miquel, situada en el que fou el recinte jussà ECSA - J Todó S’aixeca al cim d’un penyal espadat 402 m del massís de Garraf, totalment inaccessible per llevant i tramuntana L’accés actual és per la banda de migdia, des de l’ermita de Bruguers Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història El castell és esmentat, l’any 957, en una donació que Ènnec i Flodeberga feren a Sant Cugat d’una terra que hi tenien El comte de Barcelona posseïa el domini superior del castell d’Eramprunyà, però hi tenia un vicari, que en temps de…

Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…

Situació Fortificació rectangular o casa forta que corona el conjunt d’estructures d’aquest castell que defensava un dels congostos del Gaià ECSA - EECG El castell de Pontils, anomenat popularment “el Castellot”, és situat sobre el turó que hi ha al nord d’aquest poble Controla un dels congostos del Gaià Hi ha una comunicació visual amb els castells de Santa Perpètua de Gaià i de Queralt Mapa 34-16418 Situació 31TCF653934 Des del sender de gran recorregut GR-7 que porta al poble de Pontils per dalt, surt una pista encimentada que mena al cementiri Del costat del cementiri veiem un corriol que…

Fundada per Genguis Kan 1220, el seu fill Ögödei la fortificà 1235 Amb el trasllat de la cort de Khublai a Cambaluc 1267 s’inicià la seva decadència, malgrat una revifalla, al segle XIV, en tornar a ésser capital de la dinastia mongòlica xinesa Yüan Les seves ruïnes foren excavades 1948-49 per l’Acadèmia de Ciències de l’URSS

Vida i obra Fill de Joan Felip Mei i Galès Publicà un recull de faules en castellà, Fabulario València 1613, a imitació principalment de les d’Isop, amb un estil acolorit i observacions de to costumista És interessant el pròleg de l’autor, que defensa l’obra com a llibre de lectura per als infants Bibliografia Mey, S 1973 Vegeu bibliografia

Format a la UE d’Horta i al CN Catalunya, l’any 1990 fitxà pel Centre Natació Mataró La temporada 1991-92 guanyà el Campionat d’Espanya de primera divisió B i aconseguí l’ascens de categoria L’any 1993 formà part de la selecció estatal en quatre ocasions als Jocs Mediterranis de França És fill del nedador Jordi Flaqué

Durant els anys cinquanta jugà al Futbol Club Barcelona i després ho feu al Poble Nou Després de retirar-se, també feu d’entrenador en el FC Barcelona i el Sagrada Família de Terrassa, i els anys vuitanta entrà a la Federació Espanyola de Patinatge com a responsable de material El seu fill, Jordi Martí Masdeu, fou un destacat àrbitre

No tenien dret de llegítima sobre els béns immobles entre aquests, el mas, per raó d’herència Però si hi havia heretament, donació per raó de noces, o una altra transmissió semblant atorgada pel pare a favor d’un altre fill, aleshores tenien llegítima sobre l’immoble, encara que no podien exigir que per a fer-la efectiva fos venut el domini útil