Resultats de la cerca
Es mostren 5247 resultats
Antoni Strubell i Trueta
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòleg, activista cívic i polític.
Net de Josep Trueta i Raspall i germà del sociolingüista i activista cívic Miquel Strubell , es graduà en llengües modernes a la Universitat d’Oxford el 1974 Resident a Olot 1978-81, collaborà a l’emissora de ràdio d’aquesta ciutat i posteriorment anà al País Basc, on impartí classes de filologia anglesa fins l’any 2001 a la seu de Sant Sebastià de la Universitat de Deusto Ha organitzat i impartit cursos a la Universitat Catalana d’Estiu i sobre traducció a l’Escola Oficial d’Idiomes Collaborador habitual de la premsa, ha estat especialment vinculat a El Punt de Girona des del…
Santa Magdalena (Cervera)
Art romànic
Aquesta església és situada als afores de Cervera, a ponent, prop de Sant Pere Gros, al costat de la via que unia la vila i el camí ral Sembla que ja existia en el tombant del segle XII al XIII De fet, el 1235, rebé 12 diners com a deixa testamentària de Joan de l’Hospital i la seva esposa Ermessenda L’indret tingué una finalitat assistencial en actuar com a hospital, almenys des d’abans del 1246, any en què se sollicità al consell municipal, inútilment, una ampliació del centre Tot sembla indicar que l’origen d’aquest hospital coincideix amb el de l’església, malgrat que no s’ha pogut…
Sant Magí de Brufaganya (Pontils)
Art romànic
El santuari de Sant Magí de Brufaganya, a 760 m d’altitud, s’alça a mig aire del vessant nord-oest del cercle de recepció del rierol de Sant Magí, a la solana del cingle de les Coves Aquest santuari és dedicat a un anacoreta que, segons una antiga tradició, fou martiritzat al segle III i enterrat en aquest lloc, on després es construí l’església No s’ha localitzat cap notícia documental de la roca de Sant Magí anterior a l’any 1204 aquest any és mencionada com a afrontació territorial de la “ domus de Brufagaines ” donada per Guillem de Montagut i la seva esposa Ponceta als hospitalers de…
Sant Esteve d’Escós (Soriguera)
Art romànic
Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse , a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’ Scossis , quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a mitjan segle Al…
Joan Colom i Altemir

Fotografia de Joan Colom, El carrer (1961)
© Joan Colom/MNAC
Fotografia
Fotògraf.
De jove es guanyà la vida com a comptable, mentre aprenia fotografia de manera autodidàctica El 1957 es féu membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya AFC i l’any següent guanyà el 7è premi al IV Saló Internacional de Fotografia de Múrcia El 1960 participà en la creació del grup artístic El Mussol Interessat pel “barri xino” com era conegut aleshores el Raval, barri on havia nascut i les zones més marginals de Barcelona, des del 1958, dedicà bona part del seu temps a fotografiar —a voltes, a enregistrar en súper-8—, escenes de carrer, amb la particular tècnica de disparar a l’alçada de la…
Alexandre Farnese

Alexandre Farnese
© Fototeca.cat
Història
Duc de Parma i de Piacenza (Alexandre I) (1586-92).
Militar al servei de la corona de Castella Fill d’Octavi I de Parma i de Margarida d’Àustria, filla natural de Carles V, es casà amb Maria de Portugal 1565, i a les ordres de Joan d’Àustria combaté a la batalla de Lepant 1571 Amb els terços d’Itàlia es traslladà als Països Baixos, on Joan d’Àustria era governador durant una brillant campanya obtingué la victòria de Gembloux 1578 i recuperà les províncies catòliques del sud Joan d’Àustria el nomenà general en cap de l’exèrcit i governador dels Països Baixos, càrrec que li confirmà el rei en morir aquell 1578 Procurà de restablir la disciplina…
Reinhold Moricevič Glière
Música
Compositor rus d’ascendència belga i jueva.
Tot i haver nascut a Ucraïna, feu els estudis al Conservatori de Música de Moscou amb S Tanejev, AS Arenskij i M Ippolitov-Ivanov, fins que es graduà amb l’òpera oratori Zeml’a nebo ‘Terra i cel’, 1900 Després de treballar com a professor a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, se n’anà a Berlín a estudiar direcció d’orquestra amb Oskar Fried 1905-07 Des del 1913 fou professor de composició del Conservatori de Música de Kíev i, a partir de l’any següent, director d’aquest centre El 1920 obtingué la càtedra de composició del Conservatori de Música de Moscou, on impartí classes fins…
,
Joan Vila i Casas

Joan Vila i Casas
© Marie Christine Vila
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador, ceramista i escriptor, conegut com Vilacasas.
El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal…
,
Jacques Lefèvre d’Étaples
Filosofia
Humanista, personatge central del lul·lisme francès.
Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500…
Ursula Kroeber Le Guin

Ursula Kroeber Le Guin
Literatura
Novel·lista nord-americana de fantasia i ciència-ficció, que signava Ursula K. Le Guin.
Filla dels antropòlegs Alfred L Kroeber i Theodora Quinn Kroeber, es graduà al Radcliffe College el 1951 i, l’any següent, obtingué un màster en literatura romànica medieval i del Renaixement per la Universitat de Colúmbia Posteriorment anà becada a París, on conegué l’historiador Charles Le Guin, amb qui es casà El 1966 publicà la seva primera novella, Rocannon’s World , a la qual seguí, dos anys més tard, el primer volum de la saga Earthsea A Wizard of Earthsea , 1968 The Tombs of Atuan , 1971 The Farthest Shore , 1972, que rebé el National Book Award for Young People’s…