Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Joan Suñé i Benages
Literatura
Cervantista.
De formació autodidàctica, és autor de diverses monografies com la Bibliografía crítica de las ediciones del Quijote impresas desde el año 1605 hasta 1917 , en collaboració amb el seu fill Joan Suñé i Fonbuena una segona edició, continuada fins l’any 1937, es publicà a Cambridge, EUA, el 1939 Entre el 1930 i el 1936 edità a Barcelona la Crónica cervantina
Yasuhiro Ozu
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Fou desconegut internacionalment fins que, el 1963, un cicle retrospectiu dels seus films al festival de Berlín donà a conèixer la seva gran qualitat de cineasta Alguns films seus són Tokyo no Gassho ‘El cor de Tokyo’, 1931, Hitori Musuku ‘El fill únic’, 1936, Banshun ‘Estiu tardà’, 1949, Akibyori ‘L’última tardor’, 1961 i Suma no aji ‘Tarda de tardor’, 1962
Parmenió
Història
Militar
General macedoni.
Aconseguí grans èxits contra els dardaneus 356 aC i en les primeres temptatives macedònies per la conquesta asiàtica 336 aC Acompanyà Alexandre el Gran a l’Índia i es destacà a les batalles de Granic 334 aC, Issos 333 aC i Gaugamela 331 aC Oposat al rei, i potser perquè participà amb el seu fill en la conjura contra aquest, fou fet assassinar
Isaac Oliver
Pintura
Pintor miniaturista anglès d’origen francès.
Conreà el retrat, esdevingué pintor d’Elisabet I i de Jaume I d’Anglaterra El seu estil és detallista i copsa d’una manera realista els trets fisonòmics dels seus models Hom en destaca les miniatures existents al Victoria and Albert Museum Londres Conreà també el paisatge El seu fill Peter Oliver Londres 1594 — 1647 imità l’estil del seu pare
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia
Historiador.
Fill de Josep Vicent Ortí i Major Doctor en teologia 1716, canonge de la seu de València, ordenat de sacerdot el 1719, qualificador del Sant Ofici 1725, rector de la Universitat 1728-31 Durant el seu rectorat s’oposà als jesuïtes, que pretenien de monopolitzar les aules de gramàtica, i publicà unes interessants Memorias históricas de la universidad de Valencia Madrid 1730
llei Haec edictali
Dret català
Constitució del Codi de Justinià, amb precedents ja en el dret romà clàssic.
Limita les facultats dispositives del vidu casat posteriorment, de manera que no pot donar al segon o posterior consort, per dot, donació o testament, més del que rebi el fill d’anterior matrimoni que hagi resultat menys afavorit en l’herència Aquesta institució s’integrà al dret comú i l’ha recollida la compilació vigent del dret civil de Catalunya
Yann Queffélec
Literatura francesa
Crític i narrador francès.
Molt prestigiós al seu país, fill del també escriptor Henri Queffélec, ha escrit, entre d’altres, les novelles Le charme noir 1983, Les noces barbares premi Goncourt 1985, Le maître des chimères 1990, Disparue dans la nuit 1994, Et la force d’aimer 1996, Noir animal ou la menace 1997, Osmose 2000, Boris aprés l’amour 2002 i Éloge de l’alcool 2005
baronia de Nàquera
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el lloc homònim (Camp de Túria), que fou comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.
En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide
Murray
Família escocesa, els membres de la qual portaren el títol de ri (rei), després de mormaor, i adoptaren el títol comtal vers el 1115.
Entre tots, es destaca James Stuart Murray ~1531 — Linlithgow 1570, regent d’Escòcia 1567-70 i comte de Murray 1564 Fill natural de Jaume V d’Escòcia i germanastre de Maria I d’Escòcia, al matrimoni de la qual amb lord Darnley s’oposà, mentre feia costat al partit anglès Havent abdicat Maria I, fou nomenat regent 1567 Morí assassinat
ducat de Pinohermoso
Història
Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia mort el 1794, senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal