Resultats de la cerca

Actiu a Portugal des del 1517, fou un dels introductors de les noves formes renaixentistes, especialment les procedents del plateresc Des del 1517 substituí Boitac en la direcció de les obres del monestir dels jerònims de Belém, on construí el notable claustre Havia bastit el portal del sud del convent del Crist de Tomar El seu germà o fill Diogo de Castilho treballà a Coïmbra

Fill segon del vescomte Jaspert I Succeí el seu oncle Udalgar com a ardiaca d’Elna 1064, i a la mort del seu germà Udalgar 1075 prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge

Fill segon de Víctor Amadeu II, portà el títol de duc d’Aosta Accedí al tron en abdicar el seu germà Carles Manuel IV S'oposà a Napoleó i es retirà a Càller El 1815 recuperà els seus estats peninsulars El seu intent de restaurar l’absolutisme provocà un motí dels carbonaris, i hagué d’abdicar a favor del seu germà Carles Fèlix I

Fill del notari Pau Milà de la Roca i Maynar El 1870 fundà, amb Lluís Mde Llauder, “La Convicción”, diari carlí Durant la tercera guerra Carlina fou collaborador de l’infant Alfons Carles El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís Mde Llauder

Fill i successor de Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella en el càrrec de visir del taifa berber de Granada Badīs ibn Habus Quan pretenia de lliurar la taifa al sobirà d’Almeria, sota la influència del divan antijueu d' Abū Isḥāq al-Ilbīrī , tingué lloc a Granada un dels pogroms antijueus més violents de la història d’Al-Andalus 1066, en el qual morí

Fill d’un pastor teòleg, es féu conèixer en el món literari amb Digte ‘Poesies’, 1828 Després de Sang og sang ‘Càntics’, 1840, Til Een ‘A l’Única’, 1848 representa la sublimació de l’amor a la muller i un dels punts més alts de la poesia amorosa danesa En un to líric molt afinat escriví també Hjortens flugt ‘La fugida del cérvol’, 1855

Filla gran del rei Joan I de Catalunya-Aragó i de Violant de Bar El 1390 fou convingut el seu matrimoni amb Lluís II , rei titular de Nàpols, duc d’Anjou i comte de Provença, que fou celebrat el 1400, bo i renunciant ella els seus drets al tron, que, a la mort del rei Martí I, foren reivindicats pel seu fill Lluís , duc de Calàbria

Fill de l’advocat Jaume Vilardaga i Sastre Durant la primera guerra Carlina, lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l’any 1854 Fou pare de l’historiador i advocat Jacint Vilardaga i Cañellas

Fill i successor de Rodolf I, lluità contra Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, el derrotà 923 i el féu assassinar 924 El succeí en el tron italià, però en fou tret per Hug d’Arle, que li cedí en canvi una bona part dels seus territoris de Provença 933 hom formà així el regne de Borgonya-Provença, dit també regne d'Arle

Fill i successor del vescomte Jofre VII de Rocabertí Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pledejà en unió d’ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere