Resultats de la cerca

Estudià ciències a la Universitat Metropolitana de Tòquio, i des del 1958 ensenyà física en diverses institucions i universitats de la ciutat La seva formació com a compositor fou totalment autodidàctica, i la seva obra, la major part de la qual és experimental, es basà en la combinació de diferents tècniques compositives occidentals i la música popular japonesa Del 1957 al 1960 tingué una etapa d’experimentació serialista En el catàleg de la seva obra sobresurten algunes obres electròniques i l'òpera Sara 1960

Pretor i després procònsol a Hispània 48 aC, fou cònsol el 46 aC després de la mort de Cèsar, es mostrà partidari d’Antoni, i fou elegit Pontifex maximus Malvist per Ciceró, perquè intentà la reconciliació entre el senat i Antoni, formà, amb aquest i Octavi, el segon triumvirat Cònsol per segona vegada el 42 aC, entrà en litigi amb Octavi, i, exclòs del triumvirat 36 aC, es retirà de la vida pública

Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses 1348 Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria 1354-55 Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses i…

Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…

Rodrigo fou pare de Gil I Roís de Liori mort vers el 1346, gran privat del rei Jaume II, i aquest Gil, de Gil II Roís de Liori mort vers el 1414, governador general d’Aragó i canceller reial, que tingué per fill Sanç I Roís de Liori i Fernández de Heredia mort vers el 1420, que fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill Sanç II Roís de Liori i de Centelles mort vers el 1458, baró de Riba-roja i senyor de Betxí, i el seu net Joan Roís de Liori i de Mur mort vers el 1495 Aquest, en un primer matrimoni, amb Beatriu de Montcada, a la qual vengué Riba-…

En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del pasquer i del…

Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou reconeguda la…

El fill i segon baró es digué Blasco de Gotor y Luna, i fou alferes major del regne d’Aragó i primer baró d’Illueca Passà als Martínez de Luna, comtes de Morata de Jalón

El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord 1883, se l’…

Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili, s’establí a França