Resultats de la cerca

Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448

En absència del monarca, al principi, era presidit pel seu fill primogènit o un prelat de prestigi Era compost de dos consellers del braç militar, de sis a dotze consellers togats i d’un viceprotonotari Era tribunal superior d’apellació en matèria judicial, excepte en el que es referia a recaptació d’imposts, que era de la competència de la Cambra de la Sumària

Fou iniciada per Kiyonobu 1664 — 1729, fill d’un illustrador d’escenografies teatrals per això fou el primer que retratà actors Kiyomasa 1706 — 1763, potser germà de l’anterior, retratà els actors del teatre kabuki Kiyomitsu 1735 — 1785 fou conegut per la seva policromia de tres colors El darrer que integrà aquesta escola fou Kiyonaga 1752 — 1815, d’un estil més realista que els anteriors

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família

Treballà a Anvers entre el 1519 i el 1551, que es traslladà a Haarlem Pintà temes religiosos — El fill pròdig Koninklijke Musea van Schone Kunsten van België—, de costums — El cirurgià Museo del Prado, Madrid— i natures mortes La seva tècnica compositiva, adquirida dels “romanistes” flamencs, influí Velázquez El sentiment violent de la seva darrera producció anuncia el Barroc Tobies Musée du Louvre, París

Fill d’Anastasio Somoza, i germà de Luis Somoza Debayle —president de la república 1956-63—, ocupà la presidència de Nicaragua 1967-72 i 1974-79 i la del Comité Nacional de Emergencia 1972-74, creat arran del terratrèmol de Managua El seu règim, corrupte, s’encarà amb una oposició creixent, representada sobretot pel Frente Sandinista de Liberación Nacional, que l’enderrocà Exiliat, morí en un atemptat

Fill de Clotari I, es repartí el reialme franc amb els seus germans Guntram I i Khilperic I Establí la capital a Metz i lluità sovint contra els àvars El 566 es casà amb Bruniquilda , filla d’Atanagild, rei dels visigots, la qual atià les lluites en el seu germà Khilperic Arribà a conquerir Nèustria, però morí assassinat per dos sicaris de Fredegunda, amant de Khilperic

Fou fill del gran príncep Igor i el darrer dels prínceps russos no cristians Derrotà els khàzars al baix Don i els ossets i els circassians al N del Caucas 963-965 Volgué establir un imperi russobúlgar, però fou derrocat per les forces bizantines comandades per l’emperador Joan I Tsimicés 971 Morí lluitant contra els petxenegs, a la vora de les cascades del Dnièper

En la seva principal obra, Ahnentafelatlas 1898-1904, en la qual dóna els trenta-dos quarters dels caps de les cases sobiranes d’Europa, se serví del mètode d’enumeració creat per Jerónimo de Sousa i el divulgà Era fill del químic August Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1829 — Bonn 1896 i cosí germà de l’arqueòleg Reinhard Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1839 — Berlín 1911

Fill de Plistònax, de la nissaga reial dels Agíades Essent infant, regnà sota tutela, durant l’exili del seu pare Després, oposant-se a Lisandre, permeté el retorn dels demòcrates a Atenes 403 aC Acusat de traïció, fou absolt però, no havent aconseguit de reunir a temps les seves tropes amb les de Lisandre —que fou vençut a Haliart—, hagué d’exiliar-se a Tègea, on morí