Resultats de la cerca

Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat

El 1875 inventà un anemòmetre enregistrador accionat electrònicament, i el 1878, un telèfon de mercuri Dirigí el servei d’installacions elèctriques de l’exposició del 1881 a París, i fou director, amb Charles Richet, de la Revue Scientifique Fill del rellotger i físic  Louis Breguet París, 22 de desembre de 1804 – 27 d’octubre de 1883, era pare de l’enginyer i aviador francès Louis Charles Breguet

Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona

Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña 1847, amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó

Fill de Mitridates IV Filopàtor , fou filhellè i, aliat amb els romans, combaté en la tercera guerra púnica 149-146 aC i en la repressió de la revolta d’Aristònic 133-129 aC Obtingué dels romans el govern de la Frígia i s’emparà de la Capadòcia Sembla que, per instigació de la seva muller, fou occit a Sínope, nova capital del regne pòntic

Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon I de Montcada El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV Es casà 1170 amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos

Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori

Fill d’Alfons V, reprimí durament la noblesa rebel Féu condemnar a mort 1470 el duc de Bragança Ferran i ell mateix matà 1470 el duc de Viseu, Joan, germà de la reina Elionor, muller seva, perquè havia conspirat Mantingué la pau amb Castella, la qual cosa li permeté de dedicar-se a l’organització d’expedicions marítimes Rebutjà els serveis de Cristòfor Colom

Era fill del comte Pere I, vescomte de Marsan, i de la comtessa Beatriu III de Bigorra Es casà amb Matelina dels Baus, cosina d’Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li féu donació de la vall d’Aran 1175 en canvi que ell i els seus successors fossin per sempre vassalls de la corona catalanoaragonesa Lluità en diverses ocasions contra Ricard, duc de Guiena

Fill cabaler de l’emperador Frederic I Fou bisbe de Würzburg 1190, però renuncià l’estat eclesiàstic Elegit rei pels gibellins, es trobà en oposició amb Otó IV de Brunsvic, cosa que provocà una guerra civil El 1201 Innocenci III reconegué Otó IV i excomunicà Felip aquest, però, guanyada la guerra 1208, fou reconegut rei pel papa Fou assassinat la vigília d’ésser coronat emperador