Resultats de la cerca

Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega

Fill d’obrers, fou diputat socialista al Reichstag el 1906 i esdevingué l’especialista del seu partit en qüestions militars Com a cap de les forces armades i d’acord amb la Reichswehr, reprimí la insurrecció dels mariners de Kiel 1918 i la revolta espartaquista de Berlín 1920 Censurat i criticat, hagué de dimitir Posteriorment, fou governador de Hannover 1920-33 i participà en l’intent d’enderrocar Hitler el 1944

Fill del vescomte Pere I i parent d’Alfons I de Catalunya-Aragó per part de mare, era encara un infant a la mort del pare i es crià a la cort de Barcelona Mort sense descendència de la seva muller, Sança de Navarra, fou succeït per la seva germana Maria, casada amb Guillem, hereu del gran senescal de Catalunya Guillem Ramon de Montcada, cap de la línia bearnesa dels Montcada

Segon fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona, recaigué en ell l’herència del seu germà primogènit Pere Durant el seu vicariat sufocà la rebellió d’Ermengol de Novelles, al qual reconquerí per les armes el castell de Siderocàstron Participà en la lluita contra els abusos del lloctinent del nou vicari general, Pere de Pou, el qual s’apoderà del comtat de Salona 1361-62

Fill de Cristià IV, fou primer bisbe de Verden 1623 i arquebisbe de Bremen 1634 El 1657 atacà Suècia, que lluitava contra Polònia, però fou vençut i perdé Escània, Halland, Bornholm i Trondheim per la pau de Roskilde 1658 Més tard, però, recuperà Bornholm i Trondheim per la pau de Copenhaguen 1660 En 1660-61 s’imposà als nobles i, comptant amb la burgesia, convertí la monarquia en absoluta i hereditària

Fill de l’arxiduc Ferran d’Àustria i de Maria Beatriu, duquessa de Mòdena Expulsats els francesos 1814, ocupà el tron a Mòdena i, tot comptant amb els liberals, intentà de fer-se proclamar rei d’Itàlia, però hi hagué de renunciar davant l’amenaça de la intervenció austríaca Pel febrer del 1831 sufocà una insurrecció liberal i el 1844 incorporà als seus estats el ducat de Guastalla

Fou catedràtic d’hebreu des del 1613 i de teologia 1633 a Saumur Descobrí que els signes vocàlics del text hebreu de la Bíblia havien estat inserits pels masoretes i que l’escriptura quadrada hebraica era d’origen arameu La seva Critica sacra trobà una forta oposició en els medis calvinistes, partidaris de la intangibilitat del text hebreu fou publicada a París 1650 pel seu fill Jean, convertit al catolicisme

Coper de Joan II de Catalunya-Aragó 1467, li fou fidel en la guerra civil del Principat Participà en les campanyes del Rosselló 1472-73 i de Granada 1492 Nomenat governador per Ferran II, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac De la família Vila-rasa adoptà, per raó d’herència, el cognom matern

Fill del reporter Josep Brangulí i Soler , que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya Abans de la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona” S'ocupà de camps molt diversos però excellí particularment en l’esportiu El seu germà Xavier Brangulí i Claramunt Barcelona 1918-1986 desenvolupà una activitat anàloga a “El Noticiero Universal”

Fill d’Antoni Borrell i Soler Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans 1946-52, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1958-66 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor de Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual 1943, Los censos enfitéuticos en Cataluña 1948, La persona humana 1954 i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català 1965