Resultats de la cerca

Situació La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar TAVISA La ciutat de Girona és situada en el passadís que forma la vall del Ter, entre la plana de l’Empordà i la Selva Aquest territori de pas fou visitat per grups nòmades que hi deixaren empremtes ben significatives, en forma de pedres tallades i restes d’animals, fruit de les seves caceres El Puig d’en Roca ha de considerar-se com el primer lloc d’habitatge humà estable, antecedent dels gironins, del paleolític inferior El riu Ter, l’Onyar, el Güell i el…

Les adaptacions tecnològiques i socials a un medi difícil L’escassetat de recursos dels deserts i, en menor mesura, dels subdeserts càlids, ha obligat la majoria dels humans que hi han viscut i que hi viuen a dur una vida nòmada Al llarg de molts segles, diferents poblacions humanes han sobreviscut en terres àrides aprofitant allò que oferia l’entorn, aprenent a programar els desplaçaments transhumants per tal d’anticipar-se als canvis estacionals s’han encaminat cap a on hi havia aliment i aigua per als ramats i per a ells mateixos, aprofitant l’abundància de les estacions plujoses, i s’han…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Segrià Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Plad'Urgell anteriors al 1300 Vegeu Castells i edificacions militars del Segrià , les Garrigues i i el Plad'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre les característiques de les fortificacions d’algunes comarques catalanes, hem de valorar, sobretot, la importància que hi tingué el fet d’ésser terres de marca o frontera i el fet d’haver…

Gènesi i pervivència de la rondalla R Opisso illustrà la portada d’aquest volum, el XV, de l’obra Rondalles Populars , publicat per l’editorial Políglota l’any 1933 Biblioteca de Catalunya L’oralitat, des dels temps més remots, ha estat el principal vehicle de comunicació entre els humans A través de la paraula, els homes i les dones es transmetien les informacions sobre el món material, però també a través de la paraula podien construir un món imaginari, expressar sentiments, records, vivències, inventar històries, intentar explicar allò que els resultava sorprenent o incomprensible Així, la…

L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…

L'estudi de la llengua Totes les llengües del món, les han fetes les persones que les han parlades al llarg del temps Els doctes –escriptors i estudiosos– han recollit els testimonis de la llengua que les dones, els homes i els infants han parlat, els han presentat a través d’un embolcall literari –poesies i narracions de tota mena– i els han codificat i estudiat amb metodologia científica Pel que fa a la llengua catalana es troben múltiples testimonis d’aquesta manera de procedir El narrador del conte “Vetlles d’estiu”, que forma part de la primera edició de Marines i boscatges 1903, de…

Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els següents l’Alt Camp pel S i SE, el Baix Camp i un extrem del Priorat al SW, les Garrigues…

La diversitat humana Tota la Terra és poblada per individus pertanyents a la mateixa espècie, Homo sapiens N’és una prova rigorosa el fet que totes les persones, siguin d’on siguin, es poden encreuar Però també és força evident que hi ha diferències pel que fa a nombrosos trets físics, els quals sovint revelen el lloc d’origen d’un determinat individu Des dels temps més remots els membres de l’espècie humana s’han dividit en grups anomenats tradicionalment races, que reuneixen els individus amb característiques físiques, morfològiques o fisiològiques comunes El significat del terme raça…

Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…

Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…