Resultats de la cerca

Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d’Anoia, era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller Regidor de Barcelona 1796, fou secretari general 1789-1804 i vicepresident 1820-24 de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Havia presentat memòries sobre la metallúrgia 1787, sobre el platí 1788, sobre l’art de fer el vidre 1792 i sobre l’acadèmic artista Joan González 1800

Autor de peces didàctiques per a piano, encara en ús, i de sonates, misses, etc El 1824 envià un vals seu a cinquanta compositors d’anomenada entre altres, Liszt, Schubert i el fill de Mozart perquè n'escrivissin una variació cadascun en resultà un aplec molt representatiu del seu temps i, a més, les 32 variacions opus 120, de Beethoven, que per llur extensió foren publicades a part

Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Fill d’un forner, debutà en teatres privats, com el del comte de Carlet ~1850 Aviat es féu cèlebre com a actor còmic en català Actor fix del teatre de la Princesa, el 1870 formà companyia pròpia i actuà al teatre Principal i al Russafa de València Escriví també sainets, com El senserro de Montcada paròdia de L’esquella de la torratxa , de FSoler, El cap d’Holofernes i La cigarrera

Cridat a Tortosa, s’hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral 1702-08, on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l’Olivera, amb columnes salomòniques 1705 Fill seu fou Pau Xambó — Tortosa 1755, que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort

De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel

Fill d’un organista A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’installà a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils Conreà sobretot l’aquarella de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de Sde Albi Exposà sovint a Bilbao

Deixeble de FBayeu i a París de JLDavid Fou pintor de Carles IV 1811 i de Ferran VII 1816, el qual li encarregà la decoració d’Aranjuez i El Pardo El seu fill, Carlos Luis Ribera Roma 1815 — Madrid 1891, també pintor d’història i retratista, fou deixeble de PDelaroche i del seu pare Pintà a la cort d’Isabel II 1846 Retrat de la duquessa d’Osuna collecció IGorina, Madrid

Fill d’Antoni Riba i Garcia Gairebé autodidacte com a dibuixant, fou deixeble del gravador Josep Torner i Fornés a l’Institut de les Arts del Llibre, on seria professor des del 1939 Exposà a Barcelona des del 1923 i a l’Havana 1929 Participà en diverses collectives a l’estranger Guanyà el primer premi dels Amics del Gravat de Barcelona 1936 Com a dibuixant collaborà en diverses publicacions

Propietari del terreny de l’Alcúdia d’Elx, lloc de l’antiga ciutat ibèrica i romana d' Illici, hi realitzà excavacions des del 1940, els resultats de les quals donà a conèixer en nombroses publicacions És autor també d’una Historia de Elche 1971 El seu fill, Rafael Ramos i Fernández Elx 1942, continua la seva tasca a l’Alcúdia i ha publicat La ciudad romana de Illici 1974