Resultats de la cerca

Fill i successor del vescomte Dalmau IV En virtut d’un testament atorgat per Ramon de Peralada l’any 1176 rebé un seguit de masos i alous d’aquest Fidel vassall dels comtes reis Alfons I i Pere, lluità contra els sarraïns i morí combatent a la batalla de Las Navas de Tolosa La seva cort, a l’igual de la del seu pare, fou lloada pels trobadors

Fill de Jordi Maragall i Noble Es formà amb Ramon Rogent, i a partir d’ell la seva pintura tingué com a referents l’obra de Matisse, Rouault o els expressionistes germànics, i evolucionà alternant moments de predomini dels valors constructius amb d’altres d’un expressionisme més apassionat, palès especialment en l’ús del color També conreà la pintura mural mural de la seu de l’editorial Ariel, 1958

Era criada d’una fonda quan Constanci I Clor la prengué com a concubina d’ella tingué un fill, Constantí I el Gran, el qual, arribat al poder, conferí a la mare el títol d’Augusta Convertida al cristianisme 313, féu construir basíliques a Roma, Constantinoble i a Terra Santa La llegenda li atribueix el trobament de la creu de Crist La seva festa se celebra el 18 d'agost

Fill de Lucien Guitry 1860-1925, actor i dramaturg Autor de comèdies burgeses, on treballava a més com a actor Le veilleur de la nuit , 1911 La pèlerine écossaise , 1914 Deburau , 1918 Je t'aime , 1920 Le mot de Cambronne , 1936 etc, dirigí i interpretà films basats en obres seves — Faisons un rêve 1936, Quadrille 1938, etc— o d’altri La Malibran 1948, Si Versailles m'était conté 1954, Napoléon 1955

Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics

Fill natural de Peter Ernst von Mansfeld 1517 — Luxemburg 1604, militar que es distingí a les guerres de Flandes, al servei de Felip II de Castella En ésser-li negat l’heretatge patern, es posà al costat dels prínceps protestants 1610 i obtingué tot un seguit de victòries, però fou derrotat a Dessau 1626 per Wallenstein Fou un dels caps militars més distingits de la guerra dels Trenta Anys

Jurista Fill de Mateu de Malferit Regent i després 1508 vicecanceller de la corona catalanoaragonesa El 1495 fou supervisor reial de l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia, i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols El 1505 signà a Blois el matrimoni per poders de Germana de Foix amb Ferran II de Catalunya-Aragó, i el 1506 acompanyà els reis de Barcelona a Nàpols

Senyor de Favara, Morella i Oliete Fill de Juan Galíndez de Sesé i d’Elvira López de la Torre Fou justícia major del regne 1348 Aconsellà Pere III el Cerimoniós de no reunir cort a Perpinyà 1351 per a jurar l’infant Joan En la guerra contra Castella fou capità general de Saragossa, amb plens poders per a pactar la pau Publicà furs i lleis d’algunes corts aragoneses

Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada

Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat