Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883 És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión 1885, Higiene de la vista 1892, etc El seu fill Joan Gelpí i Blanco Barcelona 1881 — 1971 publicà Pluviometría y aforos 1933 i Lecciones de termodinámica 1953 i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona

Fill d’Enric IV i presumpte hereu del tron fins el 1638, féu costat als nobles conspirant i intrigant, sense èxit, contra Richelieu a la mort d’aquest es reconcilià amb el seu germà Lluís XIII Fou lloctinent general del regne durant la minoritat de Lluís XIV Havent tornat a conspirar, durant la Fronda , Mazzarino l’estranyà al seu castell de Blois 1652 Fou protector de Voiture i de Vaugelas i escriví les seves Mémoires

Fill i hereu del landgravi Carles I de Hessen-Kassel Serví a les ordres de Guillem III d’Anglaterra 1695-97 i a la guerra de Successió a la Corona de Castella El 1715 es casà amb la princesa Ulrica Elionor I de Suècia , que esdevingué reina de Suècia el 1718 i li cedí el regne dos anys després Lluità contra Rússia, però fou vençut i obligat a acceptar la pau de Nystad 1721

Fill de Lluís Maria I Exiliat a Alemanya en produir-se l’ocupació del ducat per Francesc II Francesc I de França, fou establert el 1521 en el tron per l’emperador Carles V i el papa Lleó X Acusat de traïció pel marquès de Pescara, Ferdinando Francesco d'Ávalos , Carles V ocupà Milà 1525, que li tornà el 1529 En morir sense fills legítims, Milà fou incorporat per Carles V als seus dominis

Fill d’un jurista, entrà a servir a la cort del rei Ferran, on arribà a ésser un dels consellers íntims Quan tingué lloc l’expulsió dels jueus 1492 el rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume Tingué un paper important en el descobriment d’Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d’anar a les Índies per la ruta occidental

Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada El 1520 el capítol de València l’elegí arquebisbe, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles V Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix Assistí al concili de Trento 1551-52, però la seva manca de salut l’obligà a tornar a València

Tercer fill de Jan Jiří Benda, formà part de la capella reial, a Berlín, i passà després al servei del duc de Gotha Es dedicà a la música escènica, i adoptà les idees de Jean-Jacques Rousseau en els singspiele , que entusiasmaren Mozart, els més coneguts dels quals són Ariadne auf Naxos 1775, Medea 1775, Der Dorfjahrmarkt 1775 i Pygmalion 1779 També té obres de cambra, simfonies i peces per a instruments de tecla

Fill primogènit de l’emperador Francesc I Poc capacitat per a exercir el govern, deixà aquesta tasca al consell d’estat, format per l’arxiduc Lluís, el comte de Kolowrat-Liebsteinsky i el príncep de Metternich Sorprès per la revolució del 1848, es refugià a Innsbruck tornà a Viena, on visqué els fets d’octubre, i finalment es retirà a Praga, després d’abdicar a favor del seu nebot Francesc Josep I desembre del 1848

Rei de Romans 1636 Fill primogènit de Ferran II, que el féu coronar rei d’Hongria 1625 i de Bohèmia 1627 Cap nominal dels exèrcits imperials des de la mort de Wallenstein, intervingué en la batalla de Nördlingen 1634 i negocià la pau de Praga 1635 Ja emperador, les repetides derrotes contra els suecs i els francesos l’obligaren a subscriure els tractats de Westfàlia 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys

Fill de Fernando Ansúrez, que fou un quant temps comte de Castella Cap de la família dels Ansúrez, actuà al costat de Ferran González quan era comte de Lara Prengué part en la batalla de Simancas 933 amb Ramir II de Lleó, que el nomenà comte de Monzón de Campos poc abans del 943 En ésser empresonat Ferran González, rebé el comtat de Castella com a conseller i preceptor de Sanç, el comte nominal