Resultats de la cerca

Fill d’Azzo V, el 1194 succeí el seu avi Obizzo I com a cap dels güelfs de la Marca Trevigana Inicià l’esplendor del seu llinatge i fou elegit podestà de Ferrara, Verona, Pàdua i Màntua El 1208 els ferraresos li concediren la senyoria perpètua, contestada pels Torelli, sobre la ciutat, i el mateix any el papa Innocenci III l’investí de la Marca d’Ancona, que li confirmà Otó IV

Fill de Marcantonio Colonna, primer príncep i duc de Paliano, i de Felicia Orsini, passà de molt jove a la península Ibèrica Estudià a Salamanca Per influència de Felip II de Castella fou creat cardenal 1586 per Sixt V Escriví De monarchia Siciliae publicada en 1723-25, en defensa del dret dels reis austríacs a regnar damunt Sicília en tant que hereus de la corona catalanoaragonesa, en contra de les tesis de Cesare Baronio

Diputat a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció, es distingí en missions de vigilància i represàlia a Occitània Bordeus, departaments de l’Aude i de l’Arieja, així com al Rosselló, a la Cerdanya i a Andorra 1793-94 Morí exiliat El seu fill, Pierre-Guillaume Chaudron-Rousseau 1775 — 1811, participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, arribà a general de l’Imperi i fou mort en la batalla de Chiclana Andalusia

Fill de Domènec Cavaillé Féu un viatge a París el 1833 i construí els orgues de Saint-Denis, Saint-Sulpice, Notre-Dame, i el de La Madeleine, considerat un dels millors instruments de l’època El 1890 reconstruí la part instrumental de l’orgue de la catedral de Perpinyà Inventà un instrument similar a l’harmònium i perfeccionà el mecanisme de l’orgue Fabricà també orgues per als Països Baixos, Anglaterra i diversos països americans

Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís

Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà Era fill d’Antoni Dameto i Dameto Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la guerra Gran 1793-95 El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca Arribà a mariscal de camp 1815

Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores mort el 1749, marquès consort de Bellpuig El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa el 1794 fou ascendit a brigadier Havent retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Medicopràctica Balear Fou ascendit a mariscal de camp

Fill de Frederic II, l’any 1624 fundà Oslo El 1625 entrà en la guerra dels Trenta Anys com a cap dels prínceps protestants, i fou vençut per Tillya Lutter 1626 Envaïda Jutlàndia, signà la pau de Lübeck 1629 Després d’una guerra catastròfica amb Suècia, signà la pau de Brömsebro, 1645, per la qual perdé les illes de Gotland i Osel, una part de Noruega i els dret de pas pel Sund

Fill de Manuel Casado Nieto La seva obra és recollida en els volums Rexistro de menores espantos 1973, Os preludios 1980 i Libro de Caldelas 1982, on exposa l’experiència personal en un to colloquial que l’aproxima a la lírica castellana dels anys cinquanta, però des d’una òptica profundament gallega ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l’anècdota Conreà, també, la narració O inverno do lobo 1985 i Os Brasileiros 1985

De la dinastia dels Obrenović, a la mort del príncep Miquel accedí al poder sota un consell de regència fins el 1872, que promulgà la constitució del 1869 Després de les guerres contra Turquia 1876 i 1877 obtingué la independència en el congrés de Berlín 1878 i emprengué 1885 una guerra contra Bulgària Impopular per la seva política autoritària, promulgà una nova constitució 1888, però hagué d’abdicar en el seu fill Alexandre I 1889