Resultats de la cerca
Es mostren 2263 resultats
Dimitri Tiomkin
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà d’origen ucraïnès.
Fou educat en la música clàssica al seu país i a Berlín i, posteriorment, es traslladà als Estats Units on treballà per al cinema, des dels inicis del sonor Prolífic i polifacètic, obtingué l’Oscar en tres ocasions High Noon 1952 The High and the Mighty, 1954 i The Old Man and the Sea , 1958 També han destacat les seves collaboracions amb Frank Capra, Alfred Hitchcock i Howard Hawks
Joseph Babinski
Metge francès, d’origen polonès, professor a la Salpêtrière de París; tingué una activitat fonamental en el desenvolupament de la neurologia moderna.
Els seus treballs més importants són relatius a la fisiopatologia del cerebel 1892, a la significació de la histèria i a l’estudi del reflex d’extensió dels dits del peu, a causa d’un estímul a la planta, en comptes de la resposta clàssica de flexió signe de Babiński La seva publicació més coneguda és Sur le réflexe cutané plantaire dans certaines affections du système nerveux 1986
Marie Madeleine Pioche de la Vergne
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Comtessa de La Fayette Dama d’honor a la cort de Versalles, publicà anònimament diverses novelles, entre les quals es destaca La princesse de Clèves , prototipus de la novella clàssica i psicològica, obra mesurada, de forma rigorosa i exempta d’efectismes Hom hi pot veure la tradició novellesca francesa matisada per l’absolutisme de Lluís XIV i sobretot per la influència del jansenisme, que esborren gairebé del tot l’idealisme tradicional
Bacus
Bacus (1496-97), obra escultòrica de Miquel Àngel sobre el déu del vi i del deliri místic (Museo Nazionale, Florència)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom amb què també era conegut el déu grec Dionís i que fou adoptat pels romans, que l’identificaren d’altra banda amb l’antiga divinitat itàlica Liber pater.
Era el déu del vi i del deliri místic i la seva festa era celebrada amb tumultuoses processons i orgies bacanal Malgrat la prohibició d’aquestes celebracions, el culte a Bacus persistí fins al segle II dC El tema de Bacus fou molt tractat per l’escultura clàssica Bacus índic, Bacus i Ampelos, Bacus i Leucothé, etc i per l’escultura i la pintura renaixentista Miquel Àngel, Leonardo, Ticià, Velázquez, etc
centimòrgan
Biologia
Unitat de distància entre gens als cromosomes en què la probabilitat d’entrecreuament és de l’1%.
La distància entre gens als cromosomes es mesura, segons les tècniques de genètica clàssica, per la freqüència d’entrecreuament entre els dos gens que es volen analitzar El nom de centimòrgan fou proposat per Alfred H Stutervant, primer genetista que utilitzà aquesta mesura per a fer cartografia de cromosomes, en honor al seu mestre, Thomas H Morgan, descobridor del lligament entre gens i de l’entrecreuament o intercanvi físic entre cromosomes
octava
Literatura
Combinació rimada de vuit versos.
L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l…
Antonio Fontán Pérez
Política
Filòleg, periodista i polític andalús.
Llicenciat 1944 i doctorat 1948 en filologia clàssica per la Universitat de Madrid, es llicencià en periodisme a l’Escola Oficial 1954 Membre de l’ Opus Dei des del 1943, es relacionà amb els sectors més moderats del franquisme i collaborà en nombrosos periòdics El 1966 fou nomenat editor del diari Madrid , lleugerament crític amb el règim i clausurat el 1971 Membre del consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg fins a la seva dissolució 1969, formà part del grup de tutors encarregats de l’educació del futur rei Joan Carles I d’Espanya El 1975 fou cofundador del Partido…
Max Bragado Darman
Música
Director d’orquestra espanyol.
Poc després d’haver realitzat els seus estudis a l’Oberlin College EUA dirigí les orquestres de les universitats de Michigan i Ohio i l’Orquestra Juvenil de Nashville A l’Estat espanyol ha estat director de diverses formacions, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona i l’Orquestra Simfònica Nacional d’Espanya Amb l’Orquestra Clàssica de Cambra ha enregistrat obres de F Mompou, MA Coria i AE Ginastera Ha collaborat sovint amb Igor Markevitch
Michel Beroff
Música
Pianista francès.
Inicià els seus estudis al Conservatori de Nancy i després els continuà a París, on el 1966 es diplomà i obtingué el primer premi de grau Debutà un any després a la mateixa ciutat Ha estat convidat per Pierre Boulez i Daniel Barenboim per interpretar un extens repertori que combina la tradició clàssica Mozart o Brahms amb la contemporània Messiaen, Debussy, Bartók, Stravinsky o Prokof’ev Ha enregistrat un bon nombre de discos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina