Resultats de la cerca

Defensa central, començà a l’Esport Club Granollers, passà al Centre d’Esports Sabadell, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34 i després jugà al Llevant 1934-35 i el València 1935-36 L’edició 1936-37 tornà al Granollers i un cop acabada la Guerra Civil continuà amb l’equip vallesà A la primavera del 1940 retornà al Barça i hi romangué fins la temporada 1940-41 Comptant les dues etapes, amb l’equip blaugrana disputà 79 partits, marcà un gol i guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Posteriorment, jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-43

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona

Malgrat la destrucció soferta durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat ha recobrat la seva importància com a nucli industrial indústries tèxtils, foneries, maquinària És un nus de comunicacions ferrocarrils i carreteres i un centre d’ensenyament superior Acadèmia de Medicina, creada l’any 1950 Fundada el 1310, l’any 1795 arran del tercer repartiment de Polònia la ciutat —antiga capital de Podłàquia— fou atribuïda a Prússia, i, per la pau de Tilsit 1807, a Rússia Atribuïda a Polònia el 1918, passà al domini soviètic el 1939 i no retornà a Polònia fins a l’acabament de la Segona…

Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Collegi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos València, 1753, en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària

Ingressà a l’orde caputxí el 1894 Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català El 1922 fou tramès a les missions d’Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l’editorial Franciscana El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua

Es formà a l’estudi de Vázquez Díaz 1948-53 El 1957 participà en la fundació del grup El Paso Passà una etapa informalista, de gestació Des del 1963 treballà dins el nou realisme, amb imatgeria procedent dels mitjans de comunicació Les obres d’aquesta etapa acusen una forta intenció crítica Destaquen les imatges de cossos torturats dibuixades amb jocs de llums i ombres A partir del 1975 retorna a una abstracció geometritzant en la qual el color esdevé un element important Obtingué el gran premi de la Biennal de São Paulo 1971 i el “Premio Nacional de Artes Plásticas” 1982

A causa de la revolució i la guerra civil, emigrà a Praga, Berlín i París entre el 1922 i el 1939, any que retornà al seu país, on se suïcidà poc temps després Tot i que hom classifica la seva poesia com a simbolista, hom pot detectar-hi influències de la poesia popular i de moviments més moderns, especialment pel que fa a l’experimentació amb el llenguatge La seva obra influí en poetes de generacions posteriors, com Jevtušenko i Voznesenskij Entre altres, publicà els reculls Večernij al ‘bom ‘Àlbum de capvespre’, 1911 i Car-devitsa ‘La reina verge’, 1922

Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il futuro 1977

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…