Resultats de la cerca

Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs béns Alfons el Magnànim…

Davanter conegut com Màgic Díaz El 1986 inicià la seva trajectòria al Poblense i a l’estiu del 1988 s’incorporà al RCD Espanyol Durant dues temporades 1987-89 alternà la participació entre l’equip espanyolista i l’aleshores filial seu, el CD l’Hospitalet Debutà en la primera divisió el 1988 i jugà amb el RCD Espanyol fins el 1992 de manera intermitent Fitxat pel Mèrida, la temporada 1992-93 fou traspassat al Real Betis, d’on fou cedit al Palamós 1994-95 i de nou a l’Hospitalet 1995-96 Posteriorment signà per l’Écija, el CE Europa i l’equip xinès del Yaki Bujan, on es retirà el…

Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències collegiades a…

El 1256 o el 1257 signà un tractat amb Jaume I de Catalunya-Aragó que reglamentà la presència comercial, militar i eclesiàstica catalana a Tunis, alhora que assegurà la neutralitat del rei català respecte a les pretensions del germà del califa, establert primer a Granada i després als regnes de Jaume I, sobre el tron tunisenc Successives donacions monetàries d’al-Mustanṣir mantingueren aquesta neutralitat Un nou tractat fou signat el 1271 entre els dos sobirans, després de la croada organitzada per Lluís IX de França contra Tunis, en la qual morí el rei francès 1270 El fracàs d’…

Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap hereu ni parent més…

Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els anarcosindicalistes moderats de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera en 1930-31, signà el Manifest dels Trenta per l’agost del 1931 i fou un dels fundadors de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona juny del 1932, que presidí Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària Posteriorment, resident a Sabadell i membre del Partit Sindicalista creat per Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura Pel setembre del 1937…

Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I 1274 el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d’Anjou 1290 Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d’Alagó 1293 El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i…

Inicià els seus estudis després de la guerra civil de 1936-39, a la presó, i el 1959 es doctorà en filosofia i lletres És autor, entre altres obres, de Fonética histórica vasca 1961 i Lenguas y protolenguas 1963 Una selecció de la seva extensa obra en èuscar ha estat recollida a Mitxelenaren idazlan hautatuak ‘Obres escollides de Mitxelena’, 1972 Màxima autoritat mundial en el camp de la lingüística basca, sota la seva direcció hom dugué a terme la unificació de l’èuscar literari Signà les obres en castellà Luis Michelena Fou membre de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua…

Signà sempre Rodríguez-Puig Format a Llotja amb FMestres, fou deixeble també de Francesc d’AGalí Concorregué en l’Exposició d’Art de Barcelona del 1921, i des del 1922 viatjà per França, Suïssa, Itàlia i Bèlgica Participà amb èxit en les Exposicions de Primavera de Barcelona, els Salones de Otoño de Madrid i al Salon des Artistes Français de París 1934 Individualment no exposà fins el 1941, a Barcelona després hi exposà sovint, i també ho féu a Madrid De temperament independent, el seu postimpressionisme de tons terrosos el relaciona amb les inquietuds d’Els Evolucionistes Bé…

Es graduà en economia a Harvard i a la Universitat de Mèxic Ingressà al PRI i en 1982-87 fou ministre de planificació econòmica President de Mèxic 1987-94, adoptà una política de caire neoliberal, i el 1992 signà amb els EUA i el Canadà un tractat per a establir una zona de lliure comerç NAFTA En la darrera etapa del seu mandat, el 1994, diversos problemes qüestionaren greument la seva gestió, i tota l’estructura institucional de Mèxic una revolta de camperols a Chiapas, els escàndols de les eleccions presidencials, la implicació de familiars seus en el narcotràfic i els mals…