Resultats de la cerca

Molt probablement hi hagué a Castillo un monestir femení o doble tal vegada relacionat amb Orema, segons hom pot deduir de la donació que una tal Cenó sanctimonialis amb el seu fill Fedac van fer al monestir d’Ovarra i a l’abat Ató II d’una vinya a la vila de Castillo, al lloc dit Gausac Ramon d’Abadal data aquest document de vers el 988, però, segons els testimonis, cal situar-lo a la mort de Sanç III de Pamplona 1036-1040

Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis

Fou inaugurada pel gran príncep lituà Jogaila que, en fer-se cristià, prengué el nom de Ladislau II en accedir, per matrimoni, al tron de Polònia Els seus dominis s’estenien pràcticament de la mar Bàltica a la mar Negra, i durant el regnat del seu fill Ladislau III, elegit rei d’Hongria, arribaren fins a l’Adriàtica Casimir IV, membre d’aquesta dinastia, portà Polònia a una esplendor considerable La dinastia s’extingí amb la mort de Segimon II-August I, ocorreguda l’any 1572

Fill d’Albert II, de la família Habsburg Compartí el govern amb el seu germà Leopold III les divergències sorgides conduïren a la divisió de Neuberg 1379, origen de les branques albertina i leopoldina dels Habsburg Albert conservà l’Alta i la Baixa Àustria Mort Leopold 1386 a la batalla de Sempach cantó de Lucerna, Suïssa, Albert, tutor dels seus nebots, ajustà una treva amb els suïssos Decretà la igualtat de nobles i plebeus davant la llei i dictà ordenances de tipus econòmic i comercial

Fill del duc Albert IV d’Àustria, es casà 1422 amb Elisabet, filla de l’emperador Segimon, a qui succeí a Hongria i a Bohèmia, d’acord amb el tractat de Brno 1437 A Bohèmia no fou acceptat pels hussites, els quals havia combatut al costat del seu antecessor L’any 1438 fou nomenat emperador de Germània Lluità contra els turcs i morí en el curs d’una expedició contra Murad II Feu acceptar les conclusions del concili de Basilea a la dieta de Magúncia

Obtingué els èxits més grans en temps de Valentinià III Aspirava a l’imperi, i com a capità general dels exèrcits romans tingué una poderosa influència a la cort per tal de consolidar aquesta influència, intentà de casar el seu fill amb la filla de l’emperador, el qual estava en pugna amb Àtila i Genseric, que també ho volien Derrotà Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, i morí assassinat el 454 en una conjura de la cort, per ordre de l’emperador Valentinià

Fill de Shamshi-Adad V i de la famosa Semíramis, després, de la regència de quatre anys de la seva mare, es llançà a la conquesta de l’estratègica i desunida regió de Síria-Palestina, i aconseguí imposar tribut a Tir i Sidó, Israel i Edom i Damasc La potència, però, del regne d’Urartu, que cobejava també el nord de Síria, es feu sentir poc després, en els regnats dels seus fills i successors Salmanassar IV, Ashur-dan III i Ashur-nīrāri V

Era fill de Francesc de Plandolit-Targarona i Serratosa i oncle de Guillem de Plandolit i d’Areny Era coronel de l’exèrcit i el 1822, amb motiu de l’aixecament de les tropes reialistes contra el captiveri de Ferran VII a Cadis, dirigí el moviment insurreccional, originat a la Seu d’Urgell, a la plana de Vic Obtingué el grau de coronel i fou segon comandant general de les forces reialistes a Catalunya El 1828 es casà amb Beneta d’Esteve i de Marimon

Treballà gairebé sempre associat amb Charles de Wailly 1730-98, amb qui projectà la nova sala del Théâtre Français a París 1778-82, actual Théâtre de l’Odéon Fou un dels principals promotors del moviment de retorn a l’antiguitat del darrer terç del s XVIII, tant en la seva producció com en el seu tractat Oeuvres d’architecture El seu fill Antoine Peyre París 1770 — 1843 fou un dels arquitectes que primer utilitzà les cobertes de ferro en el Théâtre de la Gaité de París 1800

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats