Resultats de la cerca

Fill del jupan Esteve I de Sèrbia , fugí per fer-se monjo al mont Athos 1192, on canvià el nom de Rastko per Sava Amb l’ajuda del seu pare —també monjo des del 1196— fundà el monestir serbi de Khilandar, a l’Athos Polaritzà la reacció ortodoxa dels serbis contra Venècia 1208 i obtingué de Constantinoble el reconeixement de l’autocefàlia de l’església sèrbia 1219, de la qual fou primer patriarca 1221 L’església de Sèrbia en celebra la festa el 14 de gener

Fill de Parsatatar, és el sobirà més important d’aquest regne hurrita La seva autoritat s’estenia des del Taure Àsia Menor fins al Zagros est del Tigris i des dels monts Nur nord de Síria fins a Al-Biqā’ Fenícia Els estats vassalls de Mitanni gaudien, però, d’una gran autonomia, car podien signar tractats amb altres regnes, imposar tribut als més dèbils, fer la guerra pel seu compte, etc Potser fou el monarca que afrontà la invasió de Tuthmosis III el 1472 aC

Fill i deixeble del paisatgista i pintor sobre vidre Manuel Marquès i Carles , primer mestre de Francesc Gimeno Format a la Llotja barcelonina, amplià estudis a Madrid, a París i a Roma Exposà, amb èxit, a Barcelona, a Madrid i a Londres Conreà el retrat i l’escena anecdòtica, i al darrer decenni del s XIX fou situat entre els noms més importants del moment per un cert sector de la crítica Hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Tortosa

Fill del duc de Bouillon, Robert I, de família francòfila, passà al servei de Carles V, fins al punt de lluitar contra el propi germà Robert II Conservà i enfortí la religió catòlica en el seu principat eclesiàstic, i hi promogué el progrés econòmic i humanístic Acumulà el bisbat de Chartres 1507-25 i l’arquebisbat de Valença 1520-38, que governà sempre per mitjà de vicaris, perllongant, així, la decadència religiosa dels temps borgians El 9 d’octubre de 1520 fou creat cardenal per Lleó

Fill d’un comandant del port de l’Alguer Estudià al collegi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis Fou secretari, especialment per als afers sards, del virrei Carlo Felice Publicà 1825-27 a Torí la seva extensa Storia di Sardegna En casar-se 1833, el rei Carlo Alberto li concedí el títol de baró Fou repetidament president del senat contribuí a la recopilació de lleis i a la distensió del feudalisme Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria

Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d’Argençola contra l’atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d’Ornano Fou alcaid del castell d’Elna Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial 1623 Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria

Potser era fill de Nicolau de Llupià, senyor de Canet senyoria que li fou confiscada per Lluís XI el 1463 No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li foren confiscats els béns 1476, fins a la restitució del comtat per part de Carles VIII, el 1493 Es casà en primeres noces amb Jacmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià

Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro Bisbe electe de Terni 1498, hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna deixat vacant per Cèsar Borja, que retingué fins a la mort El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova Fou, encara 1503, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat

Fill i hereu de Guillem de Cervià i de Maiasenda, hereva de Llers, i net, per línia paterna, de Gaufred Bastons Fou un personatge important de la cort de Girard II de Rosselló i de la dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona Acompanyà aquest darrer a Arle 1150, i fou un dels marmessors de la reina Peronella l’any 1152 El 1160 restituí a la seu de Girona nou esglésies que li havia pres Tingué la castlania del castell de Lleida

Estudià a París S'hagué de guanyar la vida com a instrumentista En ésser fundada la Société Nationale de Musique 1871, s’hi donà a conèixer Assolí grans èxits amb la seva Symphonie espagnole amb violí solista 1875, els concerts per a violoncel 1876 i per a piano i orquestra 1889, el ballet Namouna 1882 i l’òpera Le roi d’Ys 1888 estrenada al Liceu de Barcelona el 1949 També escriví música de cambra El seu fill Pierre Lalo Puteaux 1866 — París 1943 fou crític musical