Resultats de la cerca

Fill de l’emperador Uda II Yo-Hito Iniciador de la restauració Kemmu , aconseguí de reorganitzar l’estructura política del Japó amb la restauració dels òrgans de govern imperial i el control de l’autoritat militar Uns quants dels caps militars que al principi l’havien ajudat es revoltaren contra ell Ashikaga Takauji prengué Kyōto 1336 i nomenà emperador el príncep Toyohito, que prengué el nom de Kōmyō Aquest fet provocà el fracàs de la restauració i l’inici d’un cisma dinàstic que durà seixanta anys

Possiblement fill de Pere I de Montcada, baró d’Aitona, atès que el rei el tractava de cosí el 1294 Fou elegit bisbe el 1295, però no prestà l’obediència canònica a l’arquebisbe de Tarragona fins el 1299 Sovint s’absentà de la diòcesi, en particular dos anys 1298-99, quan Bonifaci VIII el trameté d’ambaixador a Sicília Ordenà les distribucions econòmiques del clergat i assignà la pensió dels qui estudiaven fora Reestructurà els ardiaconats de la diòcesi i creà el nou ardiaconat de Cerdanya

Fill del duc Ferran de Viseu i successor de Joan II, contragué matrimoni, successivament, amb les princeses Isabel 1495 i Maria 1500, filles dels Reis Catòlics, i amb Elionor d’Àustria 1518, germana de Carles V A l’interior menà una política autoritària i aristocratitzant restringí les llibertats populars i de la burgesia, instaurà unilateralment nous tributs i privilegià el clergat i la noblesa Durant el seu regnat, l’imperi portuguès ultramarí assolí una gran extensió i Lisboa esdevingué un dels principals centres comercials del continent europeu

Fill del pintor  Marià Fortuny i Marsal Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889 Es presentà el 1894 a Londres, com a pintor eminentment retratista i paisatgista Com a escenògraf, es destacaren les seves decoracions per a La vida breve , de Manuel de Falla Scala de Milà, 1934, però la principal aportació seva fou la cúpula Fortuny Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i de catifes A Venècia hi ha un museu monogràfic dedicat a ell

Fill d’Ocrísia, noble romana esclava de la muller de Tarquini Prisc, aquest el prengué com a gendre i successor seu en el tron La tradició antiga li atribueix la constitució serviana una constitució popular en la qual potser s’inspirà la legislació republicana, la reforma de l’exèrcit sobre bases centuriades o centúries , la divisió de la ciutat en tribus territorials amb l’ampliació de les muralles muralles servianes , etc Morí assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb

Militar brillant, es casà amb Ariadna, filla de l’emperador Lleó I Fou regent en nom de llur fill, Lleó II, amb qui després fou coemperador i a la mort del qual 484 governà sol Amb l’ajut dels ostrogots vencé l’usurpador Basilisc 476-77 i sufocà les rebellions de Marcià i Leonci 484 Envià Teodoric a Itàlia a lluitar contra Odoacre 489 Intervingué en les lluites cristològiques entre calcedonians i monofisites amb la publicació d’un edicte reconciliador conegut amb el nom d' Henōtikón

Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat

Fill de Ptolemeu XII, es casà amb la pròpia germana Cleòpatra VII Per congraciar-se els ocupants romans, féu matar 48 aC Gneu Pompeu Magne , escàpol de Cèsar, però, davant el favor donat per aquest a la seva germana, el combaté i morí en la batalla d’Alexandria 47 aC El succeí el seu germà Ptolemeu XIV , dit Filopàtor ~59 aC - 44 aC, que governava Xipre 48 aC Fou assassinat 44 aC per la seva germana Cleòpatra VII, amb la qual també s’havia casat

Fill del mestre d’obres Josep Callís i Collell, i nebot del també mestre d’obres i escriptor Marià Callís i Collell , fou mecànic de professió Treballà a la fàbrica Hijos de Rogelio Rojo, de Masquefa, i formà part, junt amb altres treballadors, del Comitè Obrer de Control de l’empresa designat pels mateixos propietaris per evitar la collectivització durant la Guerra Civil del 1936 El 27 de novembre de 1936 fou nomenat alcalde republicà de Masquefa, i en acabar la contesa fou represaliat

Aquesta fallida revolta, provocada pel decidit intent d’Adrià de romanitzar la Judea supressió de la circumcisió, edificació a Jerusalem d’un temple a Júpiter, etc, fou atiada per diversos rabins, entre els quals destacà ‘Aqibà ben Yosef Aquest sobrenom de Simó —personatge convertit per una gran part del poble en messies i que àdhuc arribà a encunyar moneda a Jerusalem— fou interpretat com a “fill de la mentida” pels seus contraris L’any 1960 en foren descobertes prop de la mar Morta diverses cartes autògrafes