Resultats de la cerca

La vila 256 h agl 1991, peraltencs 523 m alt és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa hi ha les ruïnes d’un antic castell L’església parroquial és dedicada a santa Maria després de la conquesta 1058-63 del sector pels comtes de Barcelona i d’Urgell esdevingué cap d’un arxiprestat de la diòcesi d’Urgell enclavat dins el de Lleida El 1697 s’hi establí un collegi d’escolapis Josep de Calassanç era fill de Peralta i noviciat que encara perdura

Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss de Viena

S’encarregà de la construcció de nombroses xemeneies industrials i d’edificis urbans i rurals També treballà en la restauració del Palau Ducal dels Borja de Gandia Safor, del palau reial del monestir d’El Escorial Madrid i de l’antic Ajuntament de València Finançà el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causarás, del seu fill  Ricard Causarás i Casaña , i fou l’inventor i constructor d’una màquina d’extracció a grans profunditats de líquids de l’interior de la terra, amb motor i tubs metàllics concèntrics, anomenada sistema Causarás

Installat a Tarragona des del 1889, impulsà esports com la boxa, l’esgrima, la lluita, el ciclisme i el futbol, i creà les seves respectives seccions al Club Gimnàstic de Tarragona Fou subcampió d’Espanya de ciclisme 1898 i campió de Catalunya d’esgrima en sabre 1903 i de tir amb fusell 1919 Organitzà la Volta Ciclista a Tarragona 1908 Fou directiu i president del Gimnàstic 1916, i directiu del Club Nàutic Tarragona És fill predilecte de Tarragona i un carrer de la ciutat porta el seu nom

Francesc Vergara València 1681 — 1753, dit el Vell , escultor, tingué dos fills, l’escultor Ignasi Vergara i Gimeno i el pintor Josep Vergara i Gimeno València 1726 — 1779, que constitueixen la branca més famosa de la família El germà de Francesc, Manuel Vergara , escultor, tingué també un fill escultor, Francesc Vergara i Bartual Tot i que aquesta branca és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial

Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons després Alfons III de Catalunya-Aragó, juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors En formaven part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, Alcolea de Cinca, Castellflorit, El Grado, Lagruesa i Alerre Aragó i Samitier, Guaso, Morcat, Abizanda i Solana Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona Ribagorça i Clamosa i Pui de Cinca Sobrarb

Entre els seus membres es destacà François de la Roche 1494-1517, comte el 1515, que creà la tradició de donar el nom de François als primogènits Els seus descendents, al segle XVI, es feren partidaris de la Reforma, i François III, príncep de Marcillac, fou una víctima de la nit de Sant Bartomeu 1572 La família tornà al catolicisme amb François V 1588-1650, duc i par de França 1622 i president del consell del rei 1622-24 Fou un destacat escriptor el seu fill François VI de La Rochefoucauld

Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1022, data en la qual Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la Torre de Seguers Poques referències més testimonien l’existència d’aquesta fortalesa L’any 1098 Bernat i la seva muller Sicarda donaren a Sant Vicenç de Cardona entre altres béns una casa edificada a la sagrera del castell de Seguers L’antiga quadra de Seguers forma part avui de Prats de Rei, presidit per la petita parròquia rural de Sant Pere de Seguers

Les dades documentals sobre el castell de Carbasí són escasses La primera referència d’aquesta fortalesa és de l’any 1198, en què surt esmentada en el testament de Ramon de Vilademàger, el qual la llegà a la seva germana Guilleuma i a la seva neboda, també anomenada Guilleuma El 1202 és Bernat de Balsareny qui deixà, entre altres possessions, el castell de Carbasí al seu fill i hereu, Bernat Al segle XIV, l’infant Joan vengué al prior de Montserrat la jurisdicció de diversos castells entre els quals hi havia el de Carbasí