Resultats de la cerca

El seu regnat es caracteritzà per la tensió entre ell i el parlament, pel domini del qual lluitaven els hattar ‘capells’ i els mössor ‘gorres’, sostinguts per França i per Rússia, respectivament Les intrigues diplomàtiques el portaren a intervenir, sense sort, a la Guerra dels Set Anys 1756-63 contra Prússia El 1756 intentà un cop d’estat que fracassà i contribuí a augmentar la inestabilitat del país, dominat totalment per Rússia i Prússia des del 1764 El seu successor, el seu fill Gustau III, posà fi a aquesta situació

Filla de Rodolf II de Borgonya, es casà 947 amb Lotari II, rei d’Itàlia A la mort d’aquest 949, agrupà entorn seu un partit que cridà Otó I a intervenir a Itàlia contra Berenguer II Es casà amb Otó I 951 i fou coronada emperadriu el 962 Altre cop vídua, assegurà la successió al seu fill Otó II i al seu net Otó III i continuà intervenint en els afers d’estat durant llurs regnats Fundà nombrosos monestirs La seva festa se celebra el 16 de desembre

Defensà l’arrianisme extrem, cosa que li valgué la deposició al concili de Sàrdica 343 Proposà la fórmula homoiúsios és a dir, ‘el fill és només semblant al Pare’ acceptada als sínodes de Selèucia 359 i Constantinoble 360 Obligat per l’emperador Jovià a signar 363 el credo de Nicea, retornà, però, a l’arrianisme pur i fou deposat novament el 365 Escriví comentaris a l’Eclesiastès i a d’altres llibres bíblics, dels quals només es conserven fragments Un grup de teòlegs seguidors seus, durant algun temps 357-361, s’anomenaren acacians

Baró de Montclar Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l’alçament contra Felip IV de Castella En morir el seu pare 1653, Lluís XIV li concedí una pensió de 3000 lliures i el nomenà coronel d’un regiment de cavalleria En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d’altres nobles romasos al Principat Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general

Fill natural del cardenal Alessandro Farnese Pau III , que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església 1537 i que l’emperador investí del marquesat de Navarra 1538 finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia

Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà

Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc

Titulat a Barcelona el 1947 Fill de Baldomer Gili i Roig Formà part, essent estudiant, de la comissió que, amb Torres-Clavé, elaborà el nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona durant la guerra civil de 1936-39 A la postguerra realitzà diverses obres, entre les quals es destaca una botiga de la Granvia Formà part del Grup R 1953 En collaboració amb Francesc Bassó, és autor de l’edifici de l’Editorial Gustau Gili de Barcelona 1954-61, on es mostra fidel al racionalisme

Al servei de l’hereu del rei d’Anglaterra futur Eduard II, n'esdevingué el favorit i l’amant Eduard I el féu exiliar però, en pujar al tron el seu fill, aquest el tornà a cridar, el féu comte de Cornualla 1307 i el casà amb la seva neboda Margaret de Clare Fou lloctinent del regne durant l’absència del rei a França 1308 El rei, forçat pels barons, l’allunyà i el nomenà lloctinent d’Irlanda, però un any després 1309 el tornà a cridar Gaveston fou capturat i executat pels barons