Resultats de la cerca

Fill de Felip I, comte d’Erill Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia Governador del terç de la mar de Sicília 1607, serví també a Nàpols i a Flandes Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèllica a Bizerta 1623, de la qual fou publicada una relació a Barcelona 1623 En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons II d’Erill, en circumstàncies poc clares 1630, fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319

Fill d’un missioner, estudià filologia clàssica a Aberdeen, i més endavant s’especialitzà en filologia romànica, sobretot hispànica Des del 1932 fou titular de la càtedra Alfons XIII d’Oxford El 1945 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Coïmbra, i el 1947, membre corresponent de l’IEC Les seves obres més importants són The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, The Spanish Language 1936, amb un apartat sobre el català, i, especialment, European Balladry 1939, indispensable per a l’estudi de la cançó tradicional europea

Filla d’ Enric IV de França i de Maria de Mèdici , es casà 1625 amb Carles I d’Anglaterra Influí sobre el seu marit, al qual aconsellà una política intransigent davant el parlament Acusada d’indisposar el rei contra els anglicans, fou en part responsable del desencadenament de la guerra civil El 1644 hagué de fugir a França, i s’esforçà per salvar Carles I executat el 1649 després de la restauració del seu fill Carles II 1660 tornà a Londres, però es retirà definitivament a un convent, a Chaillot

Fill del rei Hug III, succeí el seu germà Joan I Deixà que els mamelucs d’Egipte s’emparessin de Terra Santa 1291 i que el soldà al-Malik al-Ašraf li prengués Síria Fou segrestat i destronat el 1306, però fou restablert el 1310 Inicià una política d’acostament al casal de Catalunya-Aragó casà 1315 la seva germana Maria amb el rei Jaume II, i ell mateix es casà 1318 amb Constança, filla de Frederic III de Sicília Els catalans havien obtingut d’ell 1291 mesures favorables per al comerç

Fill d’un notari florentí, passà a França en el seguici de Maria de Mèdici quan aquesta es casà amb Enric IV 1600 Mort el rei 1610, aviat escalà el poder desbancà Sully 1611, es féu nomenar mariscal de França 1613 i lloctinent reial de Picardia 1611 i de Normandia 1616 La seva avidesa i els seus intents de limitar el poder de la noblesa li concitaren l’odi general Lluís XIII, aconsellat per Charles d’Albert, el féu arrestar, i en l’acte de la detenció morí d’un tret de pistola

Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883 Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i collaborà en publicacions culturals com la “Illustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya” Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX 1901, Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona 1913

Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, d’on fou professor 1976-78 També ho fou d’algunes universitats americanes i de l’escola Eina Juntament amb J Bonet, Ll Clotet i O Tusquets fundà el Studio PER 1965 Collabora assíduament amb J Bonet i ha realitzat molts habitatges particulars i projectes com ara el remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona 1982 Ha dirigit les obres de restauració de la casa Thomas de Barcelona, guardonada amb el Premio Nacional de Restauración 1980

Estigué a Bacelona, a Nàpols i, versemblantment, a Roma És autor del retaule de l’església de Sant Joan Baptista a Vilamar 1517, del políptic de Sant Pere, fet en collaboració amb el seu fill Miquel Cavaro, del de l’església de Sant Jordi a Suelli 1533-35 i d’altres obres a Oristany, Esglésies, etc El seu tríptic de la Mare de Déu dels Consellers , de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l’obra homònima de Lluís Dalmau i l’estil de Rafael

Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI Sostingué amb energia l’excomunió del comte d’Empúries Ramon Berenguer, oncle del rei El 1357 sufragà l’acabament del retaule d’orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles 1334-35 El 1359 fou elegit diputat de la generalitat en crear-se aquest organisme