Resultats de la cerca

Fill de Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 és autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part, amb una composició en castellà i una altra en català, al certamen en honor de la Immaculada 1580 Féu guadamassils per a la generalitat Cal no confondre'l amb un altre pintor homònim documentat el 1591

Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal

Fill del noble Knut Thordsson Participà en l’aixecament suec contra la unió escandinava 1434 regent de Suècia 1438, acceptà l’elecció de Cristòfor de Baviera mort aquest 1448, fou elegit rei de Suècia Una expedició militar li permeté de coronar-se rei de Noruega 1449-50, però contra ell prevalgué Cristià d’Odenburg Les seves mesures contra la noblesa i el clergat provocaren una oposició, al capdavant de la qual es posà l’arquebisbe Jöns Bengtsson Oxenstierna, que l’obligà dues vegades a expatriar-se Recobrà definitivament el tron el 1467

Fill de Lluís d’Anjou Durazzo, comte de Gravina les seves aspiracions al tron de Nàpols restaren frustrades quan Joana I adoptà Lluís I, duc d’Anjou Amb la protecció de Lluís I d’Hongria i del papa Urbà VI, envaí Nàpols i derrotà i empresonà Joana I 1381, morta un any després Una ambaixada d’Hongria li oferí la corona, la qual havia heretat Maria sota la regència d’Elisabet de Bòsnia coronat rei 1385, fou assassinat a instigació de la regent És conegut amb el nom de Carles de Durazzo

Pertanyia a la noblesa de robe francesa S'establí a València, on adquirí la fàbrica de filats de seda dita Batifora , a Patraix, en la qual el 1837 installà la primera màquina de vapor del País Valencià Fou governador civil de diverses províncies, i alcalde de Barcelona 1851-52 El 1854 publicà Barcelona desde el 1 de julio hasta el 20 de setiembre de 1854 , exposició feta des d’un punt de vista liberal El seu fill, Enric Dupuy de Lôme València 1851 — París 1904, fou diplomàtic i autor d’obres de geografia

Traslladat a Madrid a onze anys, fou deixeble de Lista i company d’Espronceda Fou professor d’Isabel II, director del Teatro Español i acadèmic de l’Academia Española La seva obra conté elements realistes, i és una típica comèdia de saló amb intenció moralitzant cal esmentar El hombre de mundo 1845 i La muerte de César 1865 Escriví el llibret de la sarsuela de Barbieri Jugar con fuego 1853 El seu fill, Ricardo de la Vega 1839-1910, també autor dramàtic, és l’autor de La Verbena de la Paloma 1894, musicada per Bretón

Fill de mallorquins, residí des d’infant a Palma Mallorca Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis i en un taller d’escultura Exposà per primer cop el 1957, a Palma Fou cofundador del Grup Tago Interessat per Giacometti, Moore i Manzú, conreà un figurativisme molt esquematitzat, que hom ha relacionat amb l’escultura gòtica i amb El Greco, i que se centra en la figura humana Exposà en diversos països europeus i americans Molt crític amb el món de l’art oficial, abandonà Mallorca i passà a residir a Albacete

Fill d’anglesos Fou redactor del periòdic carlí La Convicción El 1872 se sumà a la revolta carlina i lluità amb Maties del Vall i amb el coronel Francesch, amb el qual entrà a Reus 1872 Es destacà a Puig-reig i a Prades i fou coronel cap de la quarta brigada de l’exèrcit carlí de Tarragona El 1875 cooperà amb Savalls a Breda Fou recompensat pel pretendent carlí amb el títol de comte de Moore Escriví biografies de militars carlins Arran d’un complot carlí, hagué d’exiliar-se a França 1900

Elegit president pels vots de conservadors i moderats, la seva etapa presidencial 1851-61 fou, malgrat l’oposició dels liberals i de l’extrema dreta, una de les més expansives del s XIX xilè Fundà el Partido Nacional per enfrontar-se a la coalició liberal-conservadora finançada pels capitalistes miners, la qual derrotà electoralment 1858 i militarment 1859 Es retirà de la presidència el 1861, però conservà alts càrrecs diplomàtics i judicials El seu fill Jorge Montt Casablanca 1846 — Santiago de Xile 1922 també fou president de Xile 1891-96

Fill d’un fuster Treballà al taller de Joan Rosenbach, i en morir aquest, en el de Carles Amorós Des del 1532 s’establí pel seu compte D’entre les obres que imprimí destaca la versió castellana d' El cortesano 1534 de Castiglione feta per Joan Boscà, els breviaris de la diòcesi de Barcelona, les Epístoles d’Antonio de Guevara 1544 i l’obra, en volums independents, de Jaume Callís 1549 Parent seu degué ésser el també impressor Arnau Guillem de Montpezat , que el 1539 estampà a Tortosa el Llibre dels costums de Tortosa