Resultats de la cerca

Fill gran del duc Guillem II rei Guillem I d’Anglaterra, contra el qual es rebellà en 1077-78 i del 1082 al 1083 Visqué exiliat a Itàlia fins que morí el seu pare i el succeí a Normandia Aleshores el seu germà, Guillem II d’Anglaterra, li envaí el ducat 1091 i es veié obligat a cedir-li els comtats d’Eu i d’Aumale Participà en la primera croada i tingué una destacada intervenció en la presa de Jerusalem i en la victòria d’Ascaló 1099

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries

Era fill dels barons d’Ayerbe i sembla que nasqué a Osca, on certament morí, a la residència dels seus familiars El 1532 era bisbe de Patti Sicília, però ja actuava a la diòcesi d’Urgell, d’on fou nomenat bisbe titular el 1534 Residí molt fora de la diòcesi, on tingué per vicaris generals dos bisbes titulars el dominicà Baltasar de Heredia 1535-40 i Joan Punyet 1550-51 Feu celebrar dos sínodes, els anys 1542 i 1545, i imprimir un ordinari el 1536 Fou enterrat a la vila d’Ayerbe Aragó

Fill i successor del vescomte Ramon I El 1019 el bisbe Oliba  de Vic l’instà a restaurar l’església de Sant Vicenç del Castell  consagrada el 1040 Fou també el responsable de l’estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres Figurava entre els nobles de la comarca de Vic que havien usurpat béns de la seu i que a instàncies del bisbe Oliba foren amenaçats d’excomunió per un concili de Narbona vers el 1022 Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eriball, bisbe d’Urgell, i Folc I

Fill de Merenre Antiemsaf I, tingué el regnat més llarg de la història egípcia Amb ell s’acaba el Regne Antic Prosseguí la política expansionista a la Baixa Núbia, amb diverses expedicions dirigides per personatges preeminents del nomós I de l’Alt Egipte Herkhuf, Sabni i, sobretot, Pepinakht Una altra expedició anà al Sinaí a la recerca de turqueses A l’interior s’accentuà el progressiu debilitament del poder reial, i al final del regnat els governadors de les províncies eren pràcticament independents Bastí la seva piràmide a Sakkara, actualment en molt mal estat

Fill de cosacs rics, fou un guerrer al servei del tsar Home amb qualitats d’organitzador i d’estrateg, dirigí la rebellió dels cosacs i camperols 1660-70 L’aixecament s’estengué per grans extensions de Rússia i cresqueren el seu prestigi i el seu poder Fou temut pels governants i estimat pel poble i pels rebels Ofegada la rebellió, fou delatat per alguns cosacs rics Portat a Moscou, morí esquarterat Figura popular, passà a formar part del folklore rus com a símbol de la llibertat i de la lluita del poble contra l’opressió

El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebò, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’Estat espanyol i que el 1920 es transformà en les importants Foneries Escorsa, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat L’empresa, que ocupà fins 200 obrers, fallí i tancà el 1966 El seu fill, Alexandre Escorsa i Sòria Barcelona, 13 de desembre de 1877 - 13 de febrer de 1947, se separà de la societat i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses

De família acomodada, rebé una acurada educació, mantingué amistat amb Carme Karr i Víctor Català i collaborà a Feminal i a Mercurio de Barcelona Arran d’una llarga estada a la cartoixa de Valldemossa —on es relacionà amb l’arxiduc Lluís Salvador— publicà la  Guía histórico-descriptiva de Valldemosa y Miramar 1910 —illustrada pel seu fill Elvir Sans —, una de les primeres mostres del gènere a Mallorca, traduïda al francès el 1915 Publicà també una única obra literària, Valldemossines 1911, recull de narracions i descripcions paisatgístiques i històriques

La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona

Fill de Joan Baptista Peset i Vidal  i pare del metge i polític Joan Baptista Peset i Aleixandre  Doctor en medicina 1875 i ciències fisicoquímiques 1879, fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica de la universitat valenciana Entre d’altres investigacions, el 1879 assenyalà la inactivitat polarimètrica de certs productes sintètics i aplicà els raigs X per demostrar adulteracions medicamentoses Publicà Tratado de terapéutica 1894 i altres estudis professionals, així com treballs sobre història de la medicina al País Valencià