Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Busiris
Mitologia
Segons la llegenda grega, rei d’Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa, mort per Hèracles quan volia sacrificar l’heroi a Zeus.
Potser és una deformació d’Osiris
Cíbele
Religions de Grècia i Roma
Deessa frígia de la fertilitat de la terra, anomenada també Gran Mare, i venerada conjuntament amb el seu jove amant (o fill) Atis.
El seu culte, de tipus orgíac, fou acceptat per Roma el 204 aC, bé que els seus aspectes externs emasculació dels gallus o iniciats durant el furor místic, acció que el dret romà castigava feren que el senat el limités, i restà en mans dels immigrats orientals fins que fou reinstaurat per Claudi La festa era celebrada a l’equinocci de primavera començava amb planys fúnebres i s’acabava amb l’alegria de la resurrecció Cíbele era representada asseguda, damunt un carro tirat per lleons, i amb el corn de l’abundància
orde de l’Àguila Blanca
Història
Orde instituït a Polònia, probablement el 1325, per Ladislau IV, en ocasió del casament del seu fill Casimir III amb Anna de Lituània.
Fou renovat el 1713 per August II Desaparegué amb el repartiment de Polònia, i fou restablert amb el ducat de Varsòvia El 1813 fou convertit en orde imperial rus El 1921 reprengué el rang d’orde suprem polonès
Francesc Santacana i Campmany

Francesc Santacana i Campmany
© Fototeca.cat
Pintura
Fill de l’hisendat Jaume Santacana, batlle i president de la junta de defensa durant l’ocupació de Martorell pels francesos el 1810.
Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada
marquesat de Noguera
Història
Títol concedit el 1670 a Antoni de Coloma i Liederkeke, fill dels comtes d’Elda i d’Anna, sobre el lloc de Noguera.
Passà als Arias-Dàvila, comtes de Puñonrostro, i als Osorio, comtes de Cervelló
la Pietat
Pietat , de Miquel Àngel (1475-1564) (Catedral de Florència)
© Corel Professional Photos
Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s XIV, d’on passà a Itàlia s XV i a la resta d’Europa Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran Bossost, Lés al Montsià Ulldecona Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada La iconografia de la Pietat esdevé dominant, primer en pintura i després en talla La complaença en…
Orquestra Municipal de València
Música
Entitat musical fundada el 1943 i organitzada per Joan Lamote de Grignon, amb el seu fill Ricard Lamote de Grignon com a sotsdirector.
Més tard fou dirigida per Hans von Benda 1948-52, Pedro Pirfano i Luis AGarcía Navarro 1970-73, Llorenç Martínez Palomo 1974-76, Benet Lauret 1980-83 i Manuel Galduf 1985 Gràcies a la iniciativa de JIturbi ha realitzat una sèrie de concerts a l’estranger i és el principal nucli d’activitat simfònica a València, on organitza també concerts per a infants i actua en les temporades anuals d’òpera del Teatre Principal Ha enregistrat diversos programes per a la televisió i un disc dedicat a autors valencians
Ferran d’Aragó
Història
Infant d’Aragó, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de la seva segona muller, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla…
Marc Aureli Antoní Caracal·la
Història
Emperador romà (211-217), fill de l’emperador Septimi Sever, al govern del qual estigué associat des del 198, i de Júlia Domna.
Rebé el sobrenom de Caracalla per la peça de vestir d’aquest nom que portava A la mort del seu pare assassinà el seu germà Septimi Geta i féu donar mort a gran nombre dels partidaris d’aquest, entre els quals el jurista Papinià Promulgà 212 la Constitutio Antoniniana , que concedia la ciutadania romana a tots els homes lliures de l’Imperi l’edicte fou inspirat en part per motius fiscals, però obrí a les províncies els llocs de govern Durant el seu regnat fou devaluada la moneda Protegí l’exèrcit i emprengué campanyes militars a les fronteres del Rin i del Danubi En passar el…
Garcia VI de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1134-50), fill de Ramir Sanxes, senyor de Montsó, i de Cristina Rodríguez de Vivar i besnet de Garcia V.
Fou elegit per nobles i prelats, en morir Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona Els moments inestables de la successió foren aprofitats per Alfons VII de Castella per a ocupar Nájera i La Rioja i avançar sobre Saragossa, circumstància que apropà Garcia VI a Ramir II d’Aragó pacte de Vadoluengo, 1135 Després Garcia s’alià amb Castella i, a canvi, obtingué d’Alfons VII la possessió del Regnum Caesaraugustanum 1135, però el 1136 la plaça, amb el seu entorn, fou lliurada a Ramir II En represàlia, Garcia s’alià amb Portugal, i els seus homes fustigaren les fronteres de Castella i d’Aragó…