Resultats de la cerca

Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les quals Lo Cant del…

Un document del 1490 de la catedral de Toledo el vincula a aquest centre com a capellà i prebendat Allí s’encarregà de la formació dels nens cantors El 1495 obtingué un lloc de cantor a la mateixa catedral, on segurament es mantingué fins a la seva mort Fou el compositor d’una obra molt popular que apareix en els cancioneros de la Colombina, de Palacio i de Segòvia el villancico Andad, pasiones, andad En el Cancionero de Palacio se li atribueixen també els villancicos Callen todas las galanas , D’aquel fraire flaco i el romance Quexome de ti ventura

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació

Davanter centre i extrem dret Començà destacant en el Terrassa, al final dels anys quaranta, a tercera divisió La temporada 1951-52 ingressà a l’Espanyol i s’hi mantingué fins a la temporada 1956-57, jugà 60 partits de Lliga i marcà 22 gols Disputà la final de Copa del 1957 Després jugà a segona divisió amb el Còrdova 1957-59 i el Terrassa 1959-61, i a tercera amb l’Europa 1961-62, l’Igualada 1962-63 i el Vilafranca 1963-64 Després entrenà diversos equips catalans Jugà un partit amistós amb la selecció espanyola B

Ingressà al Futbol Club Barcelona a disset anys, procedent del CA Juventus del Brasil Migcampista, destacà al FC Barcelona B i passà al primer equip blaugrana la temporada 2001-02 S’hi mantingué fins a l’edició 2006-07, disputà 143 partits i marcà 10 gols Guanyà una Lliga de Campions 2006, dues Lligues 2005, 2006 i dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 Actuà amb la selecció sub-23 del Brasil i en dos amistosos amb l’absoluta En tenir la doble nacionalitat, és internacional per Itàlia, selecció amb la qual ha estat subcampió de l’Eurocopa 2012

Fundat durant els anys cinquanta, els seus precedents a la ciutat de Tarragona foren l’Olímpic Billar Club de Tarragona i el Billar Club Tarragona, que participaven en torneigs socials durant la dècada de 1930 Durant els anys cinquanta organitzà el Trofeu Aumatell i participà en competicions menors d’àmbit català El 1967 inaugurà les noves installacions i, sota la presidència de Guillem Sancho, augmentà l’activitat Organitzà el Campionat d’Europa al quadre 71/2 1968 i el Campionat d’Espanya de billar 1969 Durant els anys setanta es mantingué molt actiu Organitzà algunes edicions…

Fou fundat el 1939 a partir de la fusió de tres clubs el Port, el Portense i el Santiveri La temporada 1955-56 aconseguí l’ascens a tercera divisió La 1958-59 fou campió de grup i jugà la fase d’ascens a segona divisió estatal Es mantingué a tercera fins la temporada 1962-63 Posteriorment tornà a categories territorials Durant la dècada de 1960 tingué seccions d’atletisme, bàsquet, handbol i una escola de futbol de base, que desaparegué al final de la dècada de 1990 Juga al camp de la Mare de Déu del Port

Fou fundat l’any 1904 per Jaume Vila Capdevila, exprofessor del Gimnàs Tolosa Promocionava la cultura física, practicava l’atletisme, la lluita grecoromana i participà en nombrosos festivals gimnàstics i atlètics El 1908 inaugurà la sala d’armes, on practicava esgrima, i la sala de boxa, coneguda com Sala Vidal El 1917 es traslladà al carrer de Pau Claris de Barcelona Organitzà molts festivals de gimnàstica Un dels seus alumnes destacats fou Nemesi Ponsati També hi assistien els alumnes de l’Escola de Mestres de Joan Bardina Es mantingué obert fins al final del segle XX

Començà a competir amb l’Ignis de Montcada el 1965 Es mantingué actiu fins els 27 anys i guanyà les voltes a Girona i Toledo, el Trofeu Mossèn Borràs i el Campionat de Catalunya Posteriorment entrà com a director esportiu dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona, i participà en l’organització de curses de l’entitat com la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc Treballà per al club barceloní fins el 1986, que entrà com a director de l’equip professional Colchón CR, on treballà amb ciclistes com José Luis Laguía i Álvaro Pino

Extrem dret, és un dels noms destacats de la història del Club Esportiu Europa Ingressà al club en edat juvenil i s’hi mantingué fins a la temporada 1929-30 Fou campió de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa el mateix any Disputà les dues primeres edicions de la Lliga amb l’Europa i, finalment, jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1930-31 i el Futbol Club Martinenc 1931-32 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 Més endavant fou secretari tècnic de l’Europa