Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Sant Martí d’Avià
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí es trobava al bell mig del poble vell d’Avià, en una plaça que hi ha al carrer Portal Era situada exactament on avui hi ha la casa de Cal Serra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 02,8 — y 58,9 31 TDG 028589 Avià es troba a tres quilòmetres de Berga per la carretera que va de Berga a Solsona En arribar al poble cal trencar a l’esquerra i es pot anar en cotxe fins a la plaça del Padró D’allí, a peu, fins on hi havia l’església, hi ha un centenar de metres RVL…
Santa Maria del castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)
Art romànic
Situació Vista des de llevant dels absis consolidats de l’antiga església del castell ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes de l’església són situades dins l’àmbit del castell, vers la banda sud-occidental FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 Història Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Claramunt, dins de les muralles del castell Inicialment fou la parròquia de tot el terme, posteriorment s’independitzaren moltes de les seves esglésies sufragànies Fins i tot ella mateixa deixà de tenir culte i les funcions parroquials es traslladaren a un altre lloc on s’havia…
Santa Maria de la Pinya (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria, amb ben pocs elements romànics, centra el poble de la Pinya, cap d’un antic terme municipal, el qual l’any 1970 fou incorporat al nou municipi de la Vall d’en Bas El poble, al cantó de ponent d’Olot, és situat al costat oriental del Pla, vora la carretera, amb un nucli de cases molt petit ja que la majoria són disseminades Mapa 256M781 Situació 31TDG542695 Hom pot arribar a la Pinya agafant la carretera que surt d’Olot en direcció a la Vall d’en Bas A mà dreta hom trobarà, al cap d’uns 2,5 km després d’haver sortit d’Olot, la carretera que hi porta JVV…
Sant Martí d’Ogassa
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia M Anglada L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga Mapa 256M781 Situació 31TOG405797 S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de…
Catedral de Vic
Art romànic
Situació La catedral de Vic, també coneguda com Sant Pere de Vic, es troba dins el nucli de la ciutat, a la part baixa, a l’actual plaça de Santa Maria La catedral figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Planta de la catedral, i el palau episcopal, en el seu estat actual, en la qual han estat indicats, en negre, els edificis i estructures d’època romànica que s’han conservat entre els edificis posteriors, i que han servit de base per a la proposta de restitució que presentem JA Adell,…
Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Situació El monestir de Santa Maria de Ripoll es troba al centre de la població homònima, cap de la comarca Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història Els origens Una vista de conjunt del que resta del monestir des del costat de llevant J Pagans - TAVISA Perspectiva que ofereixen els elements que ens han pervingut del monestir, des del cantó de ponent J Pagans - TAVISA El monestir de Santa Maria de Ripoll té un lloc molt destacat entre els antics monestirs benedictins N’hi ha molts al país que tenen més antiguitat, però tots varen tenir el desplaçament artístic i cultural que assolí Ripoll al…
Sant Miquel de Montmagastre (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Absis amb la part inferior corresponent a una estança sota el nivell de la nau de l’església, suposadament una cripta ECSA - JA Adell El conjunt de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre és a la part alta del vessant sud de la muntanya de Montmagastre, al cim de la qual hi ha les restes del castell El turó cònic de Montmagastre es dreça isolat al nord-est del terme municipal i des d’ell es té una perspectiva vastíssima del paisatge de l’entorn Mapa 33-13328 Situació 31TCG451490 L’itinerari per a arribar al conjunt és el mateix que condueix a les restes del castell JAA Història…
El marc històric del romànic del Ripollès
Art romànic
Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…
Sant Esteve de Granollers de la Plana (Gurb)
Situació Planta de l’església i la cripta, en la qual hom pot observar com l’estructura original ha estat totalment alterada i desfigurada i l’anòmala disposició de l’escala de la cripta, situada sota l’absis M Anglada L’església parroquial de Granollers de la Plana es troba a uns 50 metres de la carretera de Vic a Manlleu, al costat dret i entre els punts quilomètrics 5 i 6, és a dir, vers migjorn Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 40,1 —y 47,7 31 TDG 401477 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell…
Aspectes sòcioeconòmics i jurídics de la Vall d’Aran
Art romànic
Aspectes socioeconòmics A part la ramaderia, de la qual ja hem parlat, l’explotació del bosc i pedreres, la mineria i el comerç amb les valls veïnes completaven el panorama de la riquesa de l’Aran Sense que ens n’hagi arribat cap prova documental, hem de suposar que el costum, avui dia vigent, de la repartició comunal dels béns forestals ja devia existir en aquell temps La tala del bosc per part de la gent del país, el seu lloguer a companyies estrangeres i el transport amb bous o per via fluvial, de què tenim constància el segle XVIII, també podrien haver estat aleshores habituals…