Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
Castell de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’any 1477, llegà…
Palau Aguilar o Calders (Barcelona)
Art romànic
El Palau Aguilar, avui dia seu del Museu Picasso, és situat dins l’antic barri de Santa Maria, concretament al número 15 del carrer de Montcada, fent cantonada amb el carrer de Cremat Gran Els orígens d’aquest palau es remunten al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Calders Posteriorment passà a mans dels Desvalls El 1327 l’adquirí Pere des Lledó, el qual el vengué poc temps després, el 1348, a Pere Mitjavila Aquest el traspassà a Joan Coromines el 1366 El 1463 un descendent de la família Coromines el vengué a la nissaga dels Aguilar, un membre de la qual,…
Orquestra Simfònica de Montreal
Música
Orquestra fundada el 1934 per un grup de melòmans de Montreal, amb el suport del govern del Quebec.
El 14 de gener de 1935 l’Orquestra Simfònica de Montreal oferí el seu primer concert, amb Rosario Bourdon com a director Poc després, Wilfrid Pelletier n’esdevingué el primer director artístic i creà les Matinals Simfòniques per a la Joventut i els Concerts d’estiu El 1940 Defauw substituí Pelletier Durant aquesta dècada, prestigiosos directors convidats estigueren al capdavant de l’orquestra, com Ch Munch, B Walter, G Enescu, I Stravinsky, L Bernstein o O Klemperer, entre d’altres En deixar el càrrec Defauw el 1957, I Markevitch assumí la direcció artística de la formació, que traspassà a Z…
Sant Pere de Llastanosa (la Pobla de Roda)
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Pere de Llastanosa es troba a l’actual mas de Sant Pere, al límit de ponent del terme i en el camí de Roda a Güel, que segueix la capçalera del barranc de Garbison, afluent per la dreta del de Santa Creu, sota el tossal de les Piles Trobem documentada aquesta església força antigament L’any 988 el prevere Altemir, el seu fundador, invità el bisbe Eimeric a consagrar-la i la dotà amb ornament i llibres litúrgics i diversos béns immobles, cosa que també imitaren altres fidels L’any 1092 el bisbe Ramon Dalmau traspassà a Sant Vicenç de Roda les quartes…
Sant Salvador de Rocafort de Queralt
Art romànic
Tal vegada la primera referència del lloc de Rocafort és de l’any 1076, en què els comtes i germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren conjuntament el puig d’Anguera a un tal Bofill Oliba El lloc d’Anguera era a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona Entre les afrontacions del terme o alou d’Anguera hom esmenta “ ipso molar de ipsa Rocha ” L’església de Sant Salvador de Rocafort de Queralt fou una de les parròquies d’aquest sector de la Conca que depengué en un primer moment del bisbat de Vic i que a mitjan segle XII s’integrà a l’arquebisbat de Tarragona Consta en les…
Castell de la Pineda (Vila-Seca de Solcina)
Art romànic
Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona L’any 1230 Guillem de Tarragona llegà en testament el…
villanella
Música
Gènere vocal popular a Itàlia durant el segle XVI, senzill i sovint de caràcter parodiador, en el qual s’integren i barregen diverses formes vocals anteriors o contemporànies (moresca, giustiniana, greghesca, mascherata).
S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a Venècia Amb A…
Castell de l’Avellana (Tolba)
Art romànic
L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça 1093 alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda 1092, 1094 Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i Guillem Sanç…
Joaquim Vidal i Perpinyà
Economia
Empresari, mecenes i polític.
L’any 1997 fundà la Societat Comercial Precal, dedicada al negoci de la distribució en supermercats, a partir de cinc establiments de la cadena de capital familiar Valvi, creada l’any 1976 El 2003 l’empresa recuperà el nom original i passà a denominar-se Valvi Alimentació i Serveis, i esdevingué una de les primeres empreses de distribució de les comarques gironines L’any 2011, juntament amb Miquel Alimentació Grup, propietat de l’empresari Ramon Miquel i Ballart , fundà la societat mercantil Miservi de Supermercats, amb l’objectiu d’explotar conjuntament supermercats de la marca SPAR a les…
Hristo Stojčkov
Futbol
Futbolista búlgar.
Debutà professionalment al CSKA de Sofia, equip amb el qual del 1986 al 1990 guanyà tres Lligues i tres Copes Aquest any fitxà pel FC Barcelona , que l’any 1995 el traspassà al Parma italià El 1996 tornà a fitxar pel club català, on jugà fins la temporada 1997-98 La mateixa temporada 1997-98 jugà al CSKA de Sofia i a l’Al-Nasr de l’Aràbia Saudita i, posteriorment, fitxà pel Kashiwa Reysol del Japó 1998-99 i pels equips nord-americans Chicago Fire 2000-02 i DC United 2003 Davanter agressiu, el seu joc es basava en la potència i la velocitat Durant les sis temporades que jugà amb…
,