Resultats de la cerca

Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la Filharmònica d’Oslo i…

Estudià al Conservatori de Niça amb Charles Bistesi i al de París amb René Calvet Fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de Scheveningen 1948 i el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano de Brusselles 1949 Tocava amb dos violins Stradivari el Presidente 1721 i el Minaloto 1728 Les seves gires internacionals el portaren a les principals sales d’Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó L’any 1975 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París Enregistrà molts discos amb H von Karajan, d’entre els quals cal esmentar els concerts de J…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó…

Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a…

Es formà simultàniament al Royal College of Music i a la catedral de Sant Pau de Londres, on fou nen cantor El 1937 dirigí els assaigs dels cors per a la interpretació del Rèquiem alemany , de J Brahms, dirigit per A Toscanini, i un any després fou nomenat director del cor de la BBC Entre el 1944 i el 1951 dirigí la BBC Northern Orchestra, i a partir del 1954, l’Orquestra Municipal de Bournemouth En 1961-63, després d’haver realitzat una gira per Austràlia i Sud-àfrica, estigué al capdavant de l’Orquestra Nacional Gallesa i l’Orquestra Filharmònica de Liverpool Posteriorment…

Inicià la seva carrera concertística a dotze anys El 1929 debutà a Harrogate amb la interpretació del Concert núm 1 de F Mendelssohn Fou alumna de la Royal Academy of Music de Londres Posteriorment amplià estudis a Viena amb Paul Weingarten També ho feu amb Mathilde Verne, Tobias Matthay i Edward Steuermann L’any 1948 inicià una important trajectòria als Estats Units, on gaudí d’un enorme prestigi També actuà amb gran èxit al Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, diversos països de l’Amèrica del Sud, l’Índia i el continent europeu Excellí especialment amb obres d’A Khačaturjan, S…

Entre el 1929 i el 1935 estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Riga, on estudià direcció orquestral i composició 1940-44 Compaginà els estudis amb la plaça de violinista que ocupà a l’Orquestra de l’Òpera de Riga, que acabà dirigint del 1944 al 1952 El 1946 guanyà el segon premi del Concurs Nacional de directors soviètics, i dos anys més tard passà a ser director associat de l’Orquestra Simfònica de Leningrad, de la qual fou titular a partir del 1952 Després d’haver realitzat nombroses gires per l’Extrem Orient i…

Les típiques no semblen degudes a un enfonsament continental, sinó més aviat a una invasió marina de les baixes valls fluvials durant l’era terciària transgressió flamenca del Plistocè Calia, però, que les xarxes fluvials ja estiguessin desenvolupades i encara no envellides per l’erosió Això explica que només s’hagin desenvolupat bé en certes regions com Galícia, Bretanya, SE d’Escòcia, E dels EUA, SE d’Austràlia, etc Als Països Catalans, l’única desenvolupada és el port de Maó No arribaren a terme les petites de la costa menorquina de Tramuntana, de la mallorquina de Llevant…

En la seva primera edició constà de curses en les categories de Fórmula 3 i Fórmula 2, els guanyadors de les quals foren el britànic Mik Beckwith al volant d’un Lola-Ford i l’australià Jack Brabham Brabham-Honda, respectivament El 1967 els guanyadors foren el francès Henri Pescarolo Matra-Cosworth i el britànic Jim Clark Lotus-Cosworth El 1968, la darrera edició, només constà de prova de Fórmula 2, que fou guanyada per l’escocès Jackie Stewart Matra-Cosworth Durant la seva existència també portà adjunta la denominació Trofeo Juan Jover i, a partir del 1968, prengué el nom de Copa…

Els nedadors que participen en els Jocs Panpacífics fixen 10 rècords del món, en la mateixa piscina que l’any vinent acollirà les proves dels Jocs Olímpics de Sydney L’australià Ian Thorpe, de 16 anys, fa noves marques en els 400 metres lliures 34118, 200 metres lliures on millora el rècord en dues ocasions i el deixa en 14600 i relleus 4 x 200 m lliures, amb WKirby, GHackett i MKlim 70879 El nord-americà Lenny Krayzelburg fa nous rècords en els 50 249953,100 5360 i 200 m esquena 15587, i la sud-africana Penny Heyns els estableix en 50 3083, 100 10652 i, en dues ocasions, 200 m braça 22364 L’…