Resultats de la cerca

Fundat el 1989, nasqué sota la tutela del collegi Santa Caterina de Siena El 1992 pujà a primera divisió B Posteriorment ascendí a la segona categoria estatal, i la temporada 1998-99 ho feu a la màxima categoria La mateixa temporada l’equip infantil fou campió de Catalunya i d’Espanya, títols que també assolí l’equip cadet la temporada 2000-01 El sènior jugà a la divisió d’honor femenina les temporades 1999-2000 i 2000-01 Retornà a primera divisió femenina, coneguda des del 2004 com Lliga Femenina 2, on es mantingué fins el 2009 Posteriorment jugà a la Copa Catalunya Fou campió…

Fundat el 1953 com a Centre Parroquial Argentona, debutà a tercera categoria de l’OAR la temporada 1954-55 El 1959 guanyà el campionat de segona categoria i el 1961 s’incorporà a les competicions federades Després de la primera campanya desaparegué, tot i que el 1967 retornà a la competició d’Educación y Descanso amb el nom de CB Sant Julià Entre el 1968 i el 1979 combinà les competicions OAR i les federades Al principi dels vuitanta, ja incorporat definitivament a la Federació Catalana de Basquetbol, jugà a primera catalana Els anys noranta foren una dècada de recuperació…

Formada al Club Atlètic Pitiús, destacà en proves de velocitat i salts horitzontals Assolí diversos títols en els Campionats d’Espanya de totes les categories de formació Fou becada al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i es preparà a les ordres d’Antoni Corgos Al seu palmarès destaquen dos títols de campiona de Catalunya absoluts de triple salt 2005, 2006 Fou internacional amb la selecció catalana absoluta i amb l’estatal sub-23 Acabada la seva etapa al Pitiús, competí amb l’Integra2-l’Hospitalet 2003-05 i el FC Barcelona 2005-06 Després de cinc anys allunyada de les pistes, retornà…

S’inicià en el Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria quan era júnior El 1995 jugà al Blanes Hoquei Club i l’any següent tornà al Tordera, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1997 Jugà al Club Patí Vic 1997-99, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1999, retornà al Blanes 1999-2005, on repetí títol 2001, passà al Club Patí Vilafranca 2005-06 i la temporada 2006-07 tornà al Club Patí Tordera, a primera divisió, on es retirà Amb la selecció espanyola, guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1999 i quedà subcampió del món a Reus

Fou el tècnic més brillant de la història del Centre d’Esports Sabadell Es feu càrrec de l’equip la temporada 1964-65, en què ascendí a primera divisió, i el dirigí fins a l’edició 1971-72, quan perdé la categoria El seu millor èxit fou classificar l’equip per a la Copa de la UEFA amb el quart lloc obtingut durant la temporada 1968-69 Després d’entrenar el Granada, l’Sporting de Gijón i el València, del qual també fou secretari tècnic, al gener del 1985 retornà al Sabadell, que estava a segona A, però només els entrenà en un partit de Lliga i un de Copa i presentà la renúncia

Format a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, amb el primer equip guanyà dos Campionats de Catalunya 2010, 2011, una Copa del Rei 2010 i sis Lligues 2007, 2009-12, 2017 La temporada 2012-13 fitxà per l’Amsterdam i retornà a l'Atlètic Terrassa l'any 2015 Des de la temporada 2018-19 jugà amb el RC Polo de Barcelona Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió olímpic en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i obtingué diploma olímpic en els de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 És fill del jugador d’hoquei sobre herba Jordi Oliva Izquierdo i germà de la jugadora d’hoquei sobre herba Georgina…

Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre…

Es formà al CF Damm, amb el qual fou subcampió d’Espanya juvenil 1967 Tot seguit fitxà per l’Espanyol, que el cedí al Granollers i al Sant Andreu 1968-69 Extrem esquerre, ingressà en el primer equip de l’Espanyol la temporada 1969-70 i ascendí a primera divisió Romangué a l’equip blanc-i-blau fins la temporada 1973-74 i disputà 86 partits de Lliga Posteriorment, retornà al Sant Andreu i penjà les botes a les files del Reus Ja retirat, s’integrà a l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol i, més endavant, formà part de l’equip tècnic del futbol de base del club Disputà els Jocs…

Davanter, jugà al Club Esportiu Cornellà dues temporades, abans de fitxar per les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga quan era júnior Posteriorment jugà al Club Esportiu Noia 1996-98, 2006-07, al Reus Deportiu 1998-2000, al Lleida Llista Blava 2000-04 i al SHUM Maçanet 2004-06, i la temporada 2007-08 retornà al Reus Conquerí una Copa d’Europa 2009, un Mundial de clubs 2008, una Copa Intercontinental 2010, una Copa Continental 2010, una Copa de la CERS 1998, una Lliga 2011 i una Copa del Rei 1998 Amb la selecció catalana, es proclamà…

Començà al Collegi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia i a divuit anys fitxà pel Club Esportiu Noia, club on transcorregué la seva carrera esportiva, i amb el qual guanyà una Copa del Rei 2008, fins el 2014, que fitxà pel CE Vendrell La temporada 2018-19 passà a jugar al Breganze italià, amb el qual assolí la Copa d’Itàlia 2019 Posteriorment jugà al CP Calafell 2020-21 i la temporada 2021-22 retornà al Noia Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb la selecció espanyola Amb Espanya guanyà un Campionat d’Europa júnior 2006 i una Copa Llatina sub-23 2008, i amb…