Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Gaspar Mercader i Carròs
Literatura catalana
Poeta.
Primer comte de Bunyol, fill de Gaspar Mercader i Mercader Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns 1591 amb el sobrenom de Relámpago i en presidí, el 1593, algunes sessions a casa seva hi participà amb diverses composicions poètiques i també ho féu en les festes literàries valencianes del 1599, 1600, 1602 i 1619 Es destacà en diversos torneigs i jocs de canyes Arran de l’expulsió dels moriscs 1610 s’arruïnà i visqué des d’aleshores pràcticament retirat És autor de la novella pastoral El prado de Valencia 1600, veritable cançoner, que inclou gran nombre de poesies d’ell mateix i d’…
Ricard Zariquiey i Cenarro
Metge.
Residí des de molt jove a Catalunya, i es llicencià en medicina a Barcelona 1892 S'especialitzà en pediatria, i publicà un gran nombre d’opuscles i llibres de tema mèdic El seu fill, Ricard Zariquiey i Álvarez Barcelona 1897 — 1965, metge i filantrop, es llicencià en medicina a Barcelona el 1918 Com el seu pare, s’especialitzà en pediatria S'interessà per la carcinologia, i elaborà una important classificació dels crustacis, que fou publicada pòstumament Crustáceos decápodos ibéricos , 1968 Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural 1929-30 i membre de l’Acadèmia i Laboratori…
Minamoto no Yoritomo
Història
Primer shōgun del Japó (1185-99).
Fill de Yoshitomo 1123-60, reuní forces suficients i venjà el seu pare destruint la família dels Taira Prengué el títol de shōgun i fundà a Kamakura un govern militar bakufu que dirigí la sort del país Definí els trets polítics i institucionals del shōgunat, que persistiren fins al s XIX Bon comandant i organitzador, tingué com a conseller Ōe Hiromoto Gelós de la seva mateixa família, féu assassinar el seu germanastre Yoshitsune, el seu cosí Yoshinaka, el seu oncle Yuküe i el seu germà Noriyori, la qual cosa provocà l’ascensió del seu sogre Hojo Tokomasa, home molt hàbil i successor seu en…
Yĕhudà ibn Saul ibn Ṭibbōn
Lingüística i sociolingüística
Metge i traductor jueu.
La intolerància almohade el féu emigrar a Provença, on s’establí amb la seva família Ṭibbōn Traduí de l’àrab a l’hebreu obres filosòfiques d’Avicebró Correcció de les qualitats de l’ànima , de Baḥya ibn Paquda Llibre de la guia sobre els deures dels cors , de Sa'adia ha-Gaon Llibre de les creences i de les opinions , diverses obres gramaticals de Yonà ibn Yanāḥ Llibre del Recamat i Llibre de les arrels i el Kuzarí de Yĕhudà ha-Leví Així mateix, és notable el testament moral Musar abika que llegà al seu fill, el també metge i traductor Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn
John Wood
Arquitectura
Arquitecte anglès.
El 1727 s’establí a Bath, on construí una gran part de les seves obres, la majoria de les quals segueixen les directrius de l’ordre palladià, en voga en aquell moment La residència Prior Park 1743 i les borses de Bristol 1740-43 i Liverpool 1748-55, com també la capella del castell de Capesthorne, són les seves obres més remarcables però sobresurt el pla urbanístic de Bath, amb els edificis formant cercles, com el Royal Circus, que acabà de construir el seu fill, al qual es deu el Royal Crescent, que segueix els esquemes del pare i que fou força imitat posteriorment
Georg Joseph Vogler
Música
Teòric, organista i compositor alemany.
Fill d’un violer, estudià dret a Bamberg i teologia a Pàdua a Roma fou ordenat de sacerdot 1773 Fundà una escola de música 1775 a Mannheim, i fou capellà i director de música de la cort Succeí Bernasconi com a director de música a la cort de Munic 1784, i pogué fer força viatges a l’estranger féu concerts a Rússia, Anglaterra, Alemanya, Escandinàvia, Portugal, Grècia, etc Fundà dues escoles més de música a Mannheim també en fundà a Estocolm i a Darmstadt Gran improvisador, és autor d’obres instrumentals, vocals i escèniques destaca la seva aportació al camp teòric, i pot ésser considerat el…
Josep Maria Vilardaga i Pujol
Josep Maria Vilardaga i Pujol
© Fototeca.cat
Historiografia
Dret
Farmacèutic, advocat i historiador.
Fill de l'historiador Jacint Vilardaga i Cañellas , cursà estudis de famàcia i dret a la Universitat de Barcelona Formà part del cos de jutges, del qual demanà excedència Com a jurista s’especialitzà en temes de dret foral i formà part de la comissió que elaborà la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960 Estudià la llegenda i la història i publicà diversos treballs, entre els quals El mercado dominical de Berga 1928, Memoria sobre agronomía, Queralt, Reseña histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de Cataluña…
Jacint Vilardaga i Cañellas
Jacint Vilardaga i Cañellas
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Jurisconsult i historiador.
Fill del notari Josep Maria Vilardaga i Junquet , estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local Publicà Historia de Berga 1890 i Efemérides bergadanas 1919, i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Lo Girassol , Collecció de cançons populars, etc És autor també del drama La pubilla del castell , de la novella El abuelo i de la recopilació de tradicions La torre de la minyona Fundà l’Ateneu Berguedà 1889 i la revista La Bergitania 1905 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial Fou pare de …
Rodolf II
Història
Emperador romanogermànic (1576-1612), arxiduc d’Àustria (1576-1608), rei d’Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i rei dels Romans i de Germània (1575-76).
Fill de l’emperador MaximiliàII, fou educat a Castella El 1595 heretà el comtat del Tirol del seu oncle l’arxiduc Ferran Afavorí la Contrareforma, per la qual lluità amb les armes, i adoptà el calendari gregorià 1583 Traslladà la capital a Praga, per la qual cosa es guanyà els txecs, però hagué de fer cara a revoltes a Àustria i a Hongria Fou un apassionat de les ciències i les arts i protegí Tycho Brahe i Kepler Es veié obligat a donar Àustria, Moràvia i Hongria al seu germà Maties 1608 i a cedir-li Bohèmia 1611 i només conservà el títol imperial
Arrigo Della Rocca
Història
Noble cors de la Cinarca, cap de la facció favorable a la corona catalanoaragonesa, heretada del seu pare Guglielmo Della Rocca (mort el 1358).
El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors pel seu nebot…