Resultats de la cerca

Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela 1851, inspirada en Schiller, Virginia 1853, etc Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve 1856 i Los hombres de bien 1870 La seva obra cabdal és Un drama nuevo 1867, ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé com a…

Fill del mariscal Íñigo Ortiz i de Joana, filla de Carles I de Navarra Pertanyent a una família d’erudits el seu pare i el seu oncle, Diego, foren també escriptors, rebé una acurada formació literària Mantingué amb el seu cosí, Suero de Quiñones, el famós Paso Honroso 1434 S'oposà a Álvaro de Luna i anà a Itàlia amb Alfons el Magnànim Ha donat nom al Cancionero de Stúñiga Nàpols, 1458, només perquè hi ha, casualment, un poema seu en primer lloc Altres composicions seves figuren en diversos cançoners de l’època, de les quals cal destacar les amoroses i les de caràcter polític

Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial Sala Parés Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències Romanticisme, naturalisme, Modernisme, postimpressionisme, etc La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900 A partir del 1910 s’inicià…

Fill tercer del doctor en dret Sebastià Antoni de Pascual i Inglada 1807 - Banheras de Luchon 1872 Es doctorà en dret civil i canònic 1869, i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats Membre de diverses juntes d’actuació catòlica, fomentà obres religioses Com a president de la junta d’obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d’impedir que l’església fos enderrocada 1873 El papa Pius X li concedí 1905 el marquesat de Pascual , fet extensiu a la seva filla Maria Soledat Pascual i de Llanza morta a Barcelona el 1958, a la qual el papa Benet XV concedí 1917 el marquesat…

Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà Des del seu matrimoni amb Maria d’Aimeric i d’Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Adoptà una actitud contrària a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V 1713-14, el govern del qual li confiscà els béns i li cremà el títol

Fill d’Alfons IV o d’Alfons Froilaz En oposició a Sanç I 956-958 i 960-966, monarca regnant, fou elegit rei per la noblesa lleonesa instigada per Ferran González de Castella, que aspirava a utilitzar-lo en profit propi i que el casà amb la seva filla Urraca Hagué d’afrontar un atac musulmà, però fou derrotat per tropes cordoveses que acompanyaven Sanç I, mentre els vascons navarresos atacaven Ferran González Destronat, cercà refugi a Astúries i després a Burgos, d’on fou expulsat per Ferran González 961 Anà aleshores a Medinaceli i a Còrdova, on intentà de negociar l’ajuda del califa, que no…

Fill i successor de Ramir II En els inicis del seu regnat hagué d’afrontar les asseifes que atacaren els confins de Galícia i de Talavera 951-952 i perilloses rebellions interiors Vers el 953 el seu germà Sanç, fent-li costat navarresos i castellans, intentà de destronar-lo, però Ordoni III derrotà l’exèrcit rebel prop de Lleó Reprimí també un moviment sediciós de magnats gallecs i portuguesos En resposta a les asseifes, dirigí una expedició fins a Lisboa 955, després de la qual negocià la pau amb el califa Les dificultats del seu regnat foren aprofitades per Ferran González de Castella per a…

Després de l’afusellament de Paulí Pallàs octubre del 1893 i de les bombes del Liceu novembre del 1893, Archs, juntament amb nombrosos dirigents obrers i coneguts militants anarquistes, fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc Archs, ensems amb Josep Codina, Marià Cerezuela, Josep Sàbat, Josep Bernat i Jaume Sogas, després d’ésser víctima de maltractaments, fou condemnat a mort en el judici del 29 d’abril de 1894 i executat el 21 de maig Abans de morir escriví una carta al seu fill 17 de maig de 1894, on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació del proletariat

Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el fill i amb un…

Mateu Fernández de Soto i Llasat Barcelona 1881 — Amèrica Central d 1939, escultor, fill de pare castellà i mare tortosina, fou molt amic de Picasso i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel Barcelona 1882 — 1938, àlies Patas , bohemi típic, personatge central del món picassià de l’època barcelonina, que durant la guerra civil de 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat Hi hagué dos germans més, Lluís Barcelona 1894 — 1965 i Wenceslau Barcelona 1889-, narrador i publicista, resident a Buenos Aire, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà,…