Resultats de la cerca
Es mostren 6870 resultats
cala de Santes Creus
Cala
Cala de la costa del Baix Ebre, del municipi de l’Ametlla de Mar, a llevant de la punta de Santes Creus
, entre la punta de l’Àliga i el port de l’Estany.
Santa Marta
Santuari
Santuari del municipi de Cullera (Ribera Baixa), a la costa, al fons del racó de Santa Marta (a ponent del cap de Cullera), on ha estat construït el barri del Racó de Santa Marta
.
Punt
Geografia històrica
Antic país que la majoria d’investigadors situen a l’actual Somàlia i altres a la costa sud d’Aràbia i a Somàlia i alguns, finalment, a la frontera entre el Sudan i Etiòpia.
Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple de Day al-…
Foyle
Fiord
Fiord de la costa septentrional d’Irlanda del Nord en el qual desemboca el riu del mateix nom; té uns 29 km de llargada per 15 d’amplada; hi ha l’illa de Shell.
Al vèrtex interior del fiord hi ha la ciutat de Derry
la Fosca
Vista de la caseria i cala de la Fosca (Palamós)
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Palamós (Baix Empordà), dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, prop de l’antic castell de Sant Esteve.
És un centre d’estiueig La urbanització de la cala de la Fosca és anterior al boom turístic, però alguns edificis recents han malmès el conjunt edificat Hi destaquen les cases d’estiueig obra de l’arquitecte Duran i Reynals fetes vers el 1945, que continuà posteriorment l’arquitecte Lluís Nadal i Oller tot respectant-ne els trets tipològics d’aquest autor són les cases Nadal i els habitatges de la platja sota Mardia, també a la Fosca
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
el Golfet
Golf de la costa N de la península del cap de Creus, dins el terme del Port de la Selva (Alt Empordà), entre el cap Gros, a l’E, i la punta dels Farallons.
terra d’Enderby
Regió de l’Antàrtida, entre la terra de McRobertson i la terra de la Reina Maud, que comprèn la costa de l’oceà Índic entre la badia d’Eduard VIII i la glacera Shinnan.
estany de la Plana
Estany
Petit estany format vora la costa, al curs de la gola del Perelló (per on l’aigua de l’Albufera surt a la mar), al límit dels municipis de València i Sueca (Ribera Baixa).
Montgó
Torre de Montgó a l’Escala
© Fototeca.cat
Promontori (105 m) de la costa de l’Alt Empordà, al sud del terme de l’Escala, al límit amb el de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), que tanca pel N la cala Montgó
.
Hom hi bastí una torre de defensa