Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
ducat de Bedford
Història
Títol anglès concedit per Enric IV al seu fill el príncep Joan (mort el 1435), regent de França durant la minoritat d’Enric VI.
marquesat d’Asprilles
Història
Títol concedit el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar.
Continua dins la mateixa família
principat de Squillace
Història
Títol senyorial concedit sobre la ciutat homònima (Calàbria) pel rei Ferran I de Nàpols al seu fill segon, l’infant Frederic, príncep d’Altamura.
El 1494 aquest el renuncià en el seu germà el rei Alfons II, que el concedí a Jofré de Borja arran del seu matrimoni amb la seva filla natural Sança d’Aragó, i des d’aleshores s’anomenà Jofré Borja d’Aragó El 1643 passà dels Borja d’Aragó als Idiáquez de Butrón, ducs de Ciudad Real, i el 1712, als Pimentel, marquesos de Taracena, que el tingueren fins el 1728, que, en extingir-se tota la descendència de Jofré, revertí a la corona, tot i que els ducs de Gandia, des d’aleshores, s’intitularen prínceps de Squillace
marquesat de la Fontsanta de Palma
Història
Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i Berard; el despatx reial fou lliurat el 1781 al seu fill Marià Conrado i d’Asprer.
Continua a la mateixa família
Lluís Borrassà
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic (1415), obra de Lluís Borrassà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, fill de Guillem Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i pertanyent a una extensa família de pintors gironins.
Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert La seva activitat a Barcelona com a pintor de retaules fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que, per a un sol any el 1392, hi ha la notícia que va contractar-ne cinc Tanmateix, no es conserven pintures documentades del seu període trescentista, en contrast amb els retaules documentats, i subsistents en tot o en part, pertanyents al segle XV retaules dels Set Goigs de la Mare de Déu , per a Copons 1402 del Salvador , de Sant Salvador de Guardiola Bages…
Joan II de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1404-19) i comte de Nevers (1384-1419), fill de Felip II l’Ardit de Borgonya i de Margarida de Flandes.
Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V d’Anglaterra…
Castell de Castre (la Pobla de Castre)
Art romànic
Situació Bestorre de planta quadrangular situada a l’angle sud-est del recinte ECSA - J Bolòs El castell de Castre, o Castro, es troba a sol ixent de la vila de la Pobla de Castre, encimbellat a 744 m d’altitud, damunt un penya-segat excavat verticalment per l’Éssera La particular disposició d’aquest relleu, tan trencat i abrupte, explica la notable importància de Castre, veritable porta d’accés a la Ribagorça Occidental Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 De la carretera que va de Graus a Barbastre surt, a mà dreta, la carretera que porta a la Pobla de Castre Des de la carretera, sense que…
patriarca
Bíblia
Cadascun dels epònims que, en la tradició sacerdotal del Pentateuc, formen les dues genealogies de deu noms que van de la creació al diluvi i d’aquest a Abraham; sobretot, Abraham, el seu fill Isaac, el fill d’aquest, Jacob, i els fills d’aquest, epònims de les dotze tribus d’Israel.
comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
Johann Friedrich Fasch
Música
Compositor i mestre de capella alemany.
Vida El 1700 fou nen cantor a la capella de la cort de Weissenfels i l’any següent es desplaçà a Leipzig, on fou deixeble de JP Kuhnau a la Thomasschule Les seves primeres composicions seguiren l’estil del seu admirat compositor GP Telemann Del 1707 al 1711 estudià a la Universitat de Leipzig, on fundà un collegium musicum que tingué certa anomenada Leipzig era llavors una ciutat cosmopolita on hi havia un gran interès per la música que es feia en altres països d’Europa L’obra d’A Vivaldi, divulgada per mitjà de concerts, influí en Fasch i els compositors de la seva generació Escriví diverses…