Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Aḥmad Shāh Durrānī
Història
Primer sobirà de l’Afganistan (1747-73).
En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh
‘Abd Allāh ibn Isḥāq ibn Ġānīya
Història
Emir de les Balears, darrer representant dels almoràvits.
Fill del governador Isḥāq ibn Ġānīya Intervenia en l’expedició organitzada 1184 pel rei ‘Alī ibn Ġānīya contra els almohades d’Àfrica, quan s’assabentà que les illes havien caigut a les mans dels partidaris dels almohades Retornà a Mallorca 1187 i reeixí a apoderar-se'n no pogué recuperar Eivissa, ocupada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī, però sí Menorca Per refer l’economia illenca establí relacions amb Gènova i Pisa i protegí el cors Durant el seu regnat els intents almohades de conquerir les Balears s’havien repetit sense èxit, però el 1203 el califa al-Nāṣir aconseguí de derrotar ‘Abd Allāh, l…
Everhardus Potgieter
Literatura
Escriptor holandès.
Participà el 1837 en la fundació de la revista literària De Gids ‘El Guia’, de la qual aviat 1843-65 esdevingué redactor únic Considerà la cultura holandesa del s XVII com a exemplar i mesura per a una revivificació nacional a Jan, Jannetje en hun jogste kind ‘Joan, Joaneta i llur fill petit’, 1842, i a Het Rijksmuseum te Amsterdam ‘El Museu del Regne d’Amsterdam’, 1844 La seva prosa requereix un gran esforç del lector, com també la seva poesia Liedekens van Bontekoe ‘Cançonetes de Bontekoe’, 1840 A Zangen des Tijds ‘Càntics del Temps’, 1868 revela una actitud crítica Florence i d’altres…
Josep Faust de Potau i de Ferran
Història
Segon comte de Vallcabra i senyor de Sarral.
Fill de Cristòfor de Potau i d’Oller, es doctorà en dret civil Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d’alliberar el seu pare, presoner Tot i la seva dignitat d’ambaixador, fou immediatament empresonat Dut a Àvila i Pamplona —on morí el seu pare—, fou alliberat en un bescanvi de presoners Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra 1707 Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s’establí a…
Poliziano
Filosofia
Nom amb què és conegut Agnolo Ambrogini, humanista i poeta italià.
A Florència fou protegit per Llorenç el Magnífic, que li confià l’educació del seu fill Caigut en desgràcia 1479, passà un quant temps a Màntua, sota el patrocini del cardenal Gonzaga, on escriví la Favola di Orfeo 1480 Reconciliat amb els Mèdici, obtingué la càtedra d’eloqüència llatina i grega al Studio de Florència Gran poeta en llengua clàssica i italiana, és conegut sobretot, ultra per l’obra ja esmentada, per les Stanze per la giostra di Giuliano de'Medici , poema inacabat en octaves, escrit entre el 1475 i el 1478 Fruit dels seus estudis de filologia clàssica són les Miscellaneorum…
Pere de Planella i de Torrelles
Història
Donzell.
Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell Fou alliberat…
Oriol Pi-Sunyer i Cuberta
Antropologia
Arqueologia
Sociologia
Antropòleg, arqueòleg i sociòleg.
Fill de Carles Pi i Sunyer Es formà a la Universitat de Londres i a l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic, i es doctorà en ciències socials a Harvard Especialitzat en antropologia social, actualment és professor a Amherst, Massachusetts Ha publicat nombrosos treballs sobre temes d’antropologia de l’àrea americana S'ha interessat pels aspectes sociològics dels Països Catalans i ha publicat diversos articles sobre el tema El manteniment de la identitat ètnica a Catalunya 1971, Etnicitat i nacionalisme en l’Europa moderna 1971, El turisme i els seus problemes i l’impacte d’una indústria en…
Josep Peres i Peres
Escultura
Escultor.
Conegut amb el pseudònim de Peresejó Fill d’un alcoià i d’una elxana, a pocs mesos anà a viure a la ciutat del seu pare, on obtingué de l’ajuntament una beca per a fer estudis d’art a Madrid i a València Deixeble de Coullaut Valera, visqué una etapa de formació a París, on conegué l’obra de Rodin, que l’entusiasmà De mentalitat eminentment clàssica grega, les seves obres principals són Eneas i Anquises, Leda i Júpiter, La mort de l’heroi, Avant, L’esclau i Eurítmia Guanyà medalla d’or a l’Exposición Nacional de Madrid 1950 Fou medallista de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre i visqué a…
Manuel Penella i Moreno
Música
Compositor.
Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito Equador i dirigí sarsueles Tornà a València 1903 i es dedicà a la composició Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés València, Teatre Principal, 1916, que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá estrenada a Barcelona el 1932, amb llibret propi, i que assolí èxits a l’…
Guillem d’Òdena
Història
Senyor d’Òdena, Pontons, Montlleó i Rubinat (Guillem II d’Òdena).
Fill de Ramon Guillem I d’Òdena i de Berenguera de Saguàrdia Anà 1210 a la campanya de Pere I per a reconquerir Castellfabib, Ademús i Sertella El 1211 confirmà al monestir de Montserrat les donacions que li havien fet el seu pare i el seu avi Ramon Guillem Prestà suport als Cardona en llur lluita contra el rei 1217, i igualment als Cabrera i als Montcada fins a la pau de Terrer 1222 El 1226 testà abans d’anar des de Tarragona en una expedició corsària de represàlia contra els sarraïns de Mallorca, on sembla que caigué presoner i que després fou alliberat i portat a Sardenya, on morí Fou…