Resultats de la cerca

Vençut en una revolta provocada per la seva política antiaristocràtica, fou exiliat després d’ésser-li mutilat el nas Tornà amb l’ajut dels búlgars 705, i, lliurat a una dura venjança, que causà una nova rebellió, fou decapitat

Estudià al Conservatori Nacional de Santiago amb J Aldunate i D Pey, i orgue a la facultat d’arts amb J Perceval Durant el període 1964-66 fou alumne d’Alberto Ginastera a l’Instituto Torquato Di Tella de Buenos Aires A la mateixa ciutat, també fou alumne de I Xenakis i Maurice Le Roux El 1967 viatjà a París, on rebé classes de JJ Grünewald orgue i d’A Jolivet i M Deutsch composició A  Alemanya estudià amb Diether de la Motte Fou professor d’orgue i composició al Conservatori Nacional de Santiago de Xile Entre les seves obres destaquen Instantes cinc peces per a orquestra, 1966, Conciertos…

Cap de la mainada cristiana al servei dels almohades Fou enviat per Abū Ya'qub Yūsuf a les Balears per tal que hi fos reconeguda la seva sobirania a la mort d’Ishāq ibn Ḡaniya 1183 Malgrat que fou empresonat per ‘Alī ibn Iṣhāq, quan aquest sortí de Mallorca, aconseguí d’alçar-se amb els presoners cristians a l’alcassaba i de tornar el poder a Muḥammad, germà d’'Alī, en canvi d’acceptar Abū Ya'qub De nou a Ifrīqīya, caigué en poder dels Banū Gāniya i fou executat

Vida Fou educat pel seu pare, que era compositor i pianista, i el 1930 emigrà a l’Havana Allí fundà diverses formacions instrumentals com ara l’Orquesta de Cámara de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical 1942, un dels conjunts que més contribuïren a l’assoliment d’una consciència musical nacional a l’illa caribenya El 1945 publicà, juntament amb González i J Orbón, el manifest Presencia cubana en la música universal , considerat com la plasmació escrita dels objectius estètics del grup El reconeixement de la seva figura en el panorama musical cubà li permeté aconseguir la…

Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…

El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435

El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís

Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any 1931 escriví…

Inicià els estudis musicals amb els seus pares i després els continuà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Ha actuat com a solista amb les principals orquestres i directors de l’Estat espanyol La seva tessitura de tenor líric lleuger li ha permès abordar amb èxit els principals papers propis d’aquesta veu, interpretant obres de Mozart, Rossini o del Donizetti còmic, a més de Wagner el Timoner de L’holandès errant , Richard Strauss el Cantant d' El cavaller de la rosa , etc Ha actuat en els teatres i festivals més prestigiosos de l’Estat espanyol, amb èxits rellevants com…