Resultats de la cerca
Es mostren 3678 resultats
Espai Mallorca
Institució cultural amb seu a la ciutat de Barcelona dedicat a la difusió de la producció cultural de les Illes Balears.
Entre altres actes, organitza actuacions, conferències, colloquis i exposicions Nasqué l’any 1995, impulsat pel Gremi d'Editors de les Illes Balears amb el suport econòmic de les institucions públiques de les illes, i mantingué un local al barri del Raval de Barcelona Al novembre del 2012, després de la pèrdua del suport institucional del govern balear de Josep Ramon Bauçà, hagué de tancar per motius econòmics Al juny del 2013 reobrí a partir d’una iniciativa ciutadana del collectiu Crits i Renou en un nou local del mateix Raval La nova etapa es plantejà amb una dependència menor…
Saba
Economia
Empresa de construcció i explotació d’aparcaments.
Es constituí al desembre del 1965 El 2011 s’escindí del grup Abertis al qual estava integrada després d’haver estat abans part d’Acesa, per mitjà d’una operació en què ""La Caixa'' es mantingué com a primera accionista, com ho és d’Abertis, a través de Criteria CaixaHolding Els altres principals accionistes, que entraren com a conseqüència de l’escissió d’Abertis, foren Torreal, KKR i ProA Capital Té presència a Espanya, Itàlia, Xile, Portugal, França i Andorra, i una plantilla mitjana propera a les 1400 persones Presidida per Salvador Alemany, els seus ingressos superen els 200…
Alcosser

Municipi
Municipi del Comtat, estès a les dues bandes del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el riu d’Agres.
La gran part de les terres de conreu són de secà cereals, vinya, oliverars Al regadiu, poc extens, són conreades 59 ha de cereals Les terres, molt repartides, són explotades pels propietaris La població s’ha estabilitzat El poble 113 h 2006, alcosserins 350 m alt és assentat a l’esquerra del riu d’Alcoi Conserva encara les runes d’un antic castell d’època islàmica després de la conquesta mantingué la població musulmana 60 famílies el 1609 Formava part de l’antic comtat de Cocentaina El 1535 passà de la parròquia de Cocentaina a la de Gaianes, de la qual s’independitzà…
Caterina de Cardona-Anglesola
Cristianisme
Fundadora i mística.
Filla illegítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill illegítim del rei de Nàpols Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines El 1557 anà a la cort de Felip II de Castella, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles i Joan d’Àustria Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova 1572 Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús
Serafín Estébanez Calderón
Literatura
Escriptor andalús.
Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d' El Solitario Després d’un curt exili a Gibraltar 1824 per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d' Escenas andaluzas 1847, l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars Publicà també un volum de Poesías 1831 i una…
Pere de Conomines
Història
Conseller en cap de Barcelona (1482, 1496).
Ciutadà honrat Bigaire moderat d’ideologia pactista, esdevingué, després de la guerra civil 1472, el principal cap de l’oposició a la facció de Jaume Destorrent i Casa-saja El 1474 fou conseller segon conseller en cap el 1482, establí un pla de redreç de les finances municipals que no fou reprès fins el 1491 Davant la preeminència del partit destorrentista al poder, es mantingué en l’oposició i no acceptà el càrrec de conseller en cap 1496 sinó per pressió del rei aleshores collaborà, àdhuc com a ambaixador davant del rei 1497, a la modificació del règim municipal, la qual s’…
Joan de Montpalau
Història
Cavaller.
Cosí de l’escriptor Joanot Martorell, fou acusat per aquest de faltar a la paraula de matrimoni donada a la seva germana Damiata, que havia seduït, i mantingué amb ell, a partir del 1437, una llarga i interessant correspondència de lletres de batalla Martorell aconseguí que el rei Eduard VI d’Anglaterra s’oferís com a jutge del combat, que finalment no es portà a terme, gràcies a la intervenció de la reina Maria de Castella L’afer es resolgué el 1445 amb el pagament de 4 000 florins a Damiata El mateix any fou desafiat de nou, per altres motius, per Ramon de Vilaragut
Miró I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça.
Governà conjuntament amb el seu germà Unifred I, segurament més gran que ell L’any 915 ja fou anomenat comte en vida del seu pare Ramon I de Pallars i Ribagorça, a qui succeí poc després del 920 Sembla que li correspongué especialment l’administració de la part oriental del comtat Vers el 949, a la mort del bisbe Ató de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu Estigué casat amb Gemona El seu fill Guillem actuà ja com a comte en vida d’ell, almenys des del 947
Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa
Història
Tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí (Ramon Dalmau I).
Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou…
Junius Richard Jayawardene
Política
Polític de Sri Lanka.
Graduat en lleis 1932, el 1943 esdevingué membre del Consell d’Estat, i diputat el 1947 Des del 1948, que Sri Lanka obtingué la independència, ocupà diversos ministeris fins el 1970 El 1973 esdevingué el líder del Partit Nacional Unificat, i el 1977 primer ministre Aquest any establí un règim presidencialista, al capdavant del qual es mantingué, reelegit ininterrompudament, del 1978 al 1989 Dugué a terme una política d’apropament al bloc occidental que li reportà considerables èxits econòmics Els fracassos repetits en els intents de resoldre el conflicte tàmil el portaren a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina