Resultats de la cerca
Es mostren 6870 resultats
Club Bàsquet Sant Josep
Basquetbol
Club de basquetbol de Girona.
Inicis 1962-89 Fundat el 1962 sota la tutela del centre parroquial Sant Josep, es començà a desenvolupar gràcies a la tasca de Ramon Sitjà, Francesc Faure i Ferran Heras La temporada 1981-82 aconseguí l’ascens a primera divisió B, tot i que jugà preferentment a segona divisió La temporada 1985-86 aconseguí el patrocini de Valvi i el maig del 1986 n’assumí la presidència Joaquim Vidal, propietari de l’empresa patrocinadora L’equip es professionalitzà, fitxà l’entrenador Guifré Gol i la temporada 1987-88, l’ampliació de l’ACB de 16 a 24 equips li permeté entrar a la màxima categoria, en la qual…
,
Alcúdia

Municipi
Municipi situat al NE de l’illa de Mallorca, entre Pollença, al N, i sa Pobla i Muro al S.
Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…
Mare de Déu del Congost, abans Sant Pere de Girbeta (Viacamp)
Art romànic
Situació Edifici situat en un replà sota el castell de Girbeta que podria haver estat la primitiva parròquia del lloc ECSA - F Parra L’antiga església de Sant Pere, avui coneguda per la Mare de Déu del Congost, s’emplaça sota el tossal del castell de Girbeta i damunt mateix del penya-segat excavat per la Noguera Ribagorçana, aprofitant un petit bancal Mapa 32-12 289 Situació 31TCG095635 S’hi accedeix des del poble de Girbeta agafant el camí del Maset que segueix la riba dreta del riu fins a la capella també s’hi va des del castell, baixant la costa JBP Història Les dades que en tenim no…
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
drassana

Les drassanes de Barcelona, segles XIII-XIV
© Fototeca.cat
Transports
Establiment vora la mar o vora el riu on són fabricats i reparats els vaixells.
Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…
Els inicis de la nuclearització
La producció d’aigua, gas i electricitat 1960-1981 L’anomenat “miracle econòmic” es va basar en el subministrament d’una oferta abundant i barata d’energia i de recursos naturals, una part substancial dels quals es van obtenir en els mateixos Països Catalans L’aigua i l’electricitat foren els principals recursos primaris generats domèsticament En aquest cas, l’anàlisi dels preus de mercat no assenyala ni de bon tros la importància d’aquesta branca, atès que la producció d’un recurs fonamental com l’aigua no té preu —només se’n paga el cost de distribució— Durant el desarrollismo , la…
Nunó I de Rosselló-Cerdanya
Història
Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-41/42).
Fill del comte Sanç I de Cerdanya i Provença i de Sança Núñez de Lara, i net de Ramon Berenguer IV Fou fet comte vitalici de Rosselló i Cerdanya per Pere I el 1212 Apareix ja com a testimoni a la carta de franquesa de Balaguer del 1211 Fou armat cavaller poc temps abans de la batalla d’Úbeda 1212, en la qual participà Arribà tard a la batalla de Muret, però després continuà la lluita contra els francesos a la regió de Narbona El 1215 es lligà amb el seu pare, amb el vescomte Guillem Ramon I de Bearn i el fill d’aquest, Guillem, i amb Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda, en aliança…
Ramon Muntaner

Il·luminació d'un còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner conservada a la Biblioteca d'El Escorial. Se suposa que l'escriba de la il·luminació és Ramon Muntaner redactant la Crònica
Cronologia
Història
Militar
Cronista, funcionari i soldat.
Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Després del 1285 ja no tornà a Peralada la seva casa degué ésser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València trametent a la ciutat…
La serp de garriga balear
La serp de garriga balear Macroprotodon mauritanicus té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi Guillem Giner L’any 2001 es va considerar que les diferències dins el gènere Macroprotodon resultaven prou significatives i coherents des dels punts de vista morfològic i geogràfic per a dividir l’espècie Macroprotodon cucullatus en quatre espècies diferents M cucullatus, M brevis, M abubakeri i M mauritanicus Més endavant, els estudis moleculars van confirmar…
La serp de garriga
Àrea de distribució de la serp de garriga Macroprotodon brevis als Països Catalans Les comarques més meridionals del País Valencià constitueixen el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie per la costa mediterrània de la península Ibèrica IDEM, a partir de dades dels autors La serp de garriga o serp de cogulla Macroprotodon brevis és un petit colúbrid opistòglif que pot assolir els 60 cm de llargada, bé que rarament supera els 40 cm Té el cap curt i aplanat, de color gris amb unes bandes laterals fosques que s’estenen des de les comissures de la boca fins a l’ull En el…