Resultats de la cerca
Es mostren 6870 resultats
torre de Pola
Torre
Antiga torre de la Costa Brava, dins el terme de Tossa (Selva), que s’aixeca en un promontori damunt la punta de Pola, que separa la cala Giverola, al N (on hi ha una urbanització), de la cala de Pola i cala Bona, al S.
el Montgó
Sinclinal cretaci de direcció NW-SE, paral·lel a la costa, del coll de Ponç a l’abrupte esperó rocallós del cap de Sant Antoni (en el qual hi ha una superfície d’abrasió marina de 200 m), termenal dels municipis de Dénia i Xàbia.
Culmina a 751 m, i constitueix l’extrem NE de les Serralades Subbètiques És el punt més destacat del marquesat de Dénia
els Poblets
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, situat a l’andana litoral del prebètic valencià, sobre l’àpex del delta del Girona, al límit del glacis de piemont i els baixos al·luvions holocens; la costa estricta (platja de l’Almadrava) no pertany al municipi.
Tot el terme és conreat en regadiu De les 245 ha, 206 són dedicades als cítrics i la resta a hortalisses com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança La capitalitat del municipi és al poble de Setla dels Llocs, i en forma part també el poble de Mira-rosa aquests dos nuclis, amb el veí de Miraflor centre d’un municipi annexat el 1971 al de Setla i Mira-rosa, foren anomenats els Llocs i pertangueren a la mateixa jurisdicció, inicialment al marquesat de Dénia i més tard al comtat de Parcent L’església del Salvador es troba a Mira-rosa
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
melanesi
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que comprèn diverses llengües, les més importants de les quals són l’andieu, el nengone, l’iai, el lonwolwol, el mota el vatouranga, parlades per un milió d’individus, aproximadament, a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.
Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat
reina de les flors
Botànica
Planta suculenta, afil·la i espinosa, de la família de les cactàcies, de tiges columnars i costades, amb espines agrupades en arèoles tomentoses, situades al llarg de cada costa, i amb flors grosses, solitàries, sèssils i vermelles, que s’obren en fer-se de nit.
Oriünda de Mèxic, és plantada en jardins
mont Camerun
Massís
Massís volcànic de l’Àfrica Central, antiga illa unida al continent per sediments recents; s’alça fins a 4 070 m sobre la costa del golf de Biafra, entre els entrants costaners del Río del Rey i de Douala, i davant l’illa de Bioko.
guiliak
Etnologia
Individu d’un poble de raça nord-mongòlica, de cultura primitiva i de llengua paleoasiàtica, sense relació amb cap altra llengua coneguda, que habita a Sibèria, a la vall del riu Amur, a la costa oriental, i al sud de la península de Kamtxatka.
illes Frisones
Arxipèlag
Cadena d’illes baixes davant la costa sud i est de la mar del Nord, davant el litoral de Frísia i pertanyents als Països Baixos (Frisones occidentals), a Alemanya (Frisones orientals i part de les septentrionals) i a Dinamarca (resta de les Frisones septentrionals).
Els terrenys són sorrencs, amb parts argiloses més fèrtils i d’altres de pantanoses Hi és important la pesca, la ramaderia d’ovins i, sobretot, de bovins vaques frisones Hom hi conrea sègol, civada i patates, i hi ha indústria turística a les platges
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les selves plujoses
L’empremta dels humans La colonització d’un medi advers com la selva plujosa ha estat històricament i és encara avui un dels reptes mai prou ben resolt pels humans Davant la inextricable complexitat del bioma més divers del planeta, els humans hem tendit a aplicar solucions simplificadores moltes vegades renyides amb el sosteniment d’algunes de les condicions de pervivència de la selva mateixa Agricultors itinerants i polítics ambiciosos, ramaders i companyies fusteres, “garimpeiros” i caçadors d’ocells, pagesos sense terres i buscadors de petroli, han triat massa sovint la mateixa solució…