Resultats de la cerca
Es mostren 2263 resultats
Roland-Manuel
Música
Compositor, crític i musicòleg francès, de nom real Roland Alexis Manuel Lévy.
Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les…
Hans Pischner
Música
Clavicembalista i musicòleg alemany.
Fou alumne de piano i clavicèmbal de Bronislaw von Pozniak i de G Wertheim, i alhora estudià musicologia a la universitat de la seva ciutat natal Abans de la Segona Guerra Mundial inicià la seva carrera de solista Acabat el conflicte bèllic, fou nomenat professor de la Hochschule de Weimar 1946-50 i director de l’emissora de música clàssica de l’Alemanya de l’Est 1950-54, i dugué a terme diverses tasques de relleu al Ministeri de Cultura 1954-62 Des del 1962 fins al 1984 fou intendent de l’Òpera de Berlín Participà en nombrosos concerts arreu d’Europa i és considerat un dels…
camp gravitacional
Física
Regió de l’espai en què una partícula pesant experimenta una força proporcional a la seva massa gravitacional ( gravitació
).
Des del punt de vista de la mecànica clàssica, el camp gravitacional és un camp vectorial, g la intensitat del camp que una massa m engendra en un punt situat a una distància r d’ella, és la força per unitat de massa que hi experimenta una massa m' g = F / m' de la llei de Newton, F = - Gmm' r / r 3 , resulta que g = - Gm r / r 3 , on G és la constant de gravitació i r és el vector de posició del punt avaluat aquest camp g és conservatiu i deriva del potencial gravitacional, V = - Gm / r Des del punt de vista de la relativitat general, el camp gravitacional és interpretat…
alvernès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte occità
que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità, és a dir, un conjunt caracteritzat essencialment per la palatalització de ca ga
llatins: capra > chabra,
gal·lus > jau/jal
.
Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica per exemple paire, aiga, fau,…
Celestí Prieto Rodríguez
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Com a professional competí als equips Reynolds 1981-86, Kas 1987-88 i ONCE 1989-90 L’any 1981 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya, les Tres Províncies i a la Costa d’Azahar El 1983 s’imposà en una etapa de la Vuelta a Burgos, just després de debutar al Tour de França, on participà ininterrompudament del 1983 al 1988 El 1989 fou subcampió d’Espanya de fons i tercer a la Clàssica de Sant Sebastià i a la Vuelta a Burgos, resultat que repetí el 1985, en què també guanyà el Gran Premi de Navarra El 1986 fou tercer a la Vuelta a Castella i Lleó, el 1987 segon al Trofeu Luis Puig i…
Tirint

Detall de la fortificació de Tirint
Corel / Robert Chadwick
Ciutat
Ciutat grega de l’època micènica, a la plana de l’Argòlida, al S d’Argos.
Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau reial i altres…
arsi/tesi
Música
En la mètrica musical, termes relatius i oposats entre si amb els quals hom designa les diverses pulsacions segons que siguin més o menys accentuades.
Normalment s’utilitzen com a sinònims de temps fort , temps greu , caiguda , etc tesi o temps feble , temps lleu , etc arsi Deriven dels termes que en la dansa grega clàssica s’aplicaven als moviments d’alçar el peu - arsis - o abaixar-lo - thesis - i que després serviren per a designar les parts més o menys accentuades dels peus poètics llatins L’expressió per arsin et thesin fou utilitzada per G Zarlino i T Morley per a referir-se a la inversió del contrapunt -generalment en el cànon canon per arsin et thesin - Malpurg fou un dels primers que donà a aquesta expressió el…
Festival Chopin
Música
Festival de música que se celebra a Valldemossa i a Palma.
Fou fundat el 1931 per JM Thomàs amb el suport de I Stravinsky, M Ravel i A Honegger, entre d’altres, i es mantingué fins el 1936, any en què esclatà la Guerra Civil El 1981 fou restaurat gràcies a la iniciativa de Margalida Ferrà i Boutroux El festival es realitza anualment durant els mesos de maig a juliol Hi han participat concertistes com A Rubinstein, C Arrau, A Cortot, A Tansmann, P Casals, Ll Millet, J Lamote de Grignon i M Plantada També hi han actuat les orquestres Pau Casals, Simfònica de Madrid, Orquestra de Cambra de Barcelona, així com les agrupacions corals Orfeó Català i…
humanisme
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït, amb una certa periodicitat, des del començament del s. XVII fins avui.
Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la irrupció del Noucentisme i,…
Xavier Aquilué i Abadías
Arqueologia
Museòleg i arqueòleg.
Doctorat en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1991, és especialista en arqueologia clàssica i ha participat en campanyes d’excavació de jaciments romans rellevants dins i fora de Catalunya Empòrion, Empúries Baetulo, Badalona Tàrraco, Tarragona, i Túsculum, Laci, Itàlia És autor de nombrosos estudis i ha coordinat l’edició d’obres, entre les quals Tarraco guia arqueològica 1991, Jardins d’Empúries 2005 i 100 anys d’excavacions arqueològiques a Empúries 1908-2008 2008 Ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries 1997-2010, càrrec que, entre el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina