Resultats de la cerca
Es mostren 6870 resultats
L’hospital d’en Llobera de Solsona
Art gòtic
L’hospital d’en Llobera va ser fundat testamentàriament per Francesca de Llobera, filla del mercader solsoní Ramon de Llobera, el 29 de gener de 1411 Disposà que fos construït dins la vila, que perpètuament fos “conegut i anomenat Hospital d’en Llobera” i que, tant dins com fora, hi fossin esculpides, separadament, les armes dels Llobera i les dels Peramola, el llinatge del seu marit També hi fundà un benefici sota l’advocació dels sants Miquel i Gabriel i en nomenà els tres primers administradors Els succeïren un descendent seu, un de triat per l’Església de Solsona i un altre pel prior del…
El prat de Cabanes-Torreblanca
El prat de Cabanes-Torreblanca constitueix una zona humida en avançat procés de rebliment, fet que ha estat afavorit per les intervencions humanes Les jonqueres tenen actualment un paper molt important en el seu paisatge vegetal Ramon Dolç El prat de Cabanes-Torreblanca 19, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El prat pantanós de Cabanes-Torreblanca també conegut com estanys d’Albalat i Miravet està situat al nord del País Valencià, vora la mar Mediterrània, i és sens dubte una de les majors maresmes valencianes i una de les zones humides de més importància de la…
El nanoplàncton calcari
Morfologia d’una coccosfera recoberta de coccòlits A i detall d’un coccòlit A’ en visió proximal 1 disc distal, 2 disc proximal, 3 àrea central Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els coccolitoforis, els discoàsters i els nanoconus constitueixen un grup d’organismes informalment anomenat pels micropaleontòlegs nanoplàncton calcari, fent referència a les seves petites dimensions, la seva forma de vida i el seu tipus d’esquelet Els coccolitoforis són organismes constituïts per una única cèllula que té la superfície externa recoberta de petitíssimes d’1 a 30 µ plaques calcàries…
La serra de la Calderona
El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…
Els estudis briològics
Dins de l’escàs desenvolupament general dels estudis de criptogàmia als Països Catalans, la briologia és potser l’especialitat que ha rebut més atenció i que ha conduït a aplegar un conjunt de coneixements més complet La briologia a Catalunya Les obres d’Antonio Casares, aparegudes en el primer quart del segle XX, constitueixen l’obligada referència bibliogràfica de la briologia als Països Catalans La "Enumeración y distribución geográfica de las muscíneas de la Península Ibérica" 1915 és el primer intent d’una catalogació general Jordi Vidal / Universitat Autònoma de Barcelona Les arrels…
Les cistàcies
Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…
Dona i família en la societat andalusina
Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…
Una expedició de la marina califal
Abans de l’any 1000, eren els musulmans els qui atacaven normalment les costes catalanes L’excepció fou l’expedició que encapçalà Sunyer II, comte d’Empúries, al final del segle IX, tot al llarg del litoral oriental de l’Àndalus i pels voltants d’Almeria, amb una flota formada per una quinzena de vaixells Segons Ibn Ḫaldūn, la flota omeia estava formada, a l’època d’‘Abd al-Raḥmān III 912-61, aproximadament per 200 embarcacions Ibn al-Ḫaṭīb precisava que, en temps d’al-Ḥakam II 961-76, la flota d’Almeria comptava amb 300 unitats Aquesta flota era sota el comandament d’un almirall amb el títol…
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
Sant Martí (Caçà de la Selva)
Art romànic
Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…