Resultats de la cerca
Es mostren 2288 resultats
Bellpuig de les Avellanes

Exterior del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya, situada al SE del terme municipal d’Os de Balaguer (Noguera).
La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig es convertí…
Sant Agustí de Berganui, abans Sant Miquel (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial on és perfectament visible el notable sobrealçament de la nau ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Agustí de Berganui es troba aïllada del nucli del poble, al sud de la pista que duu al poble des de la N-230 Mapa 32-11 251 Situació 31TCG088808 Tot just a la cruïlla de la N-230 amb la carretera que puja a Areny, surt una pista en direcció a l’oest que després de 5,5 km arriba al poble de Berganui Cal demanar la clau al Mas de Baix MAF Història El lloc de Berganui ja és esmentat en la documentació del segle X Varginui , el 972 i, pel que sembla, no…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
Santa Maria de Coscó (Oliola)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església on s’aprecia al mig de l’absis un canvi d’aparell, fet característic d’algunes edificacions del segle XII ECSA - E Pablo L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de Coscó s’hi arriba per una carretera de 5 km que parteix d’Agramunt i passa per les Puelles JAA Mapa 34-14361 Situació 31TCG475317 Història L’església i el terme de Coscó, situats al vessant meridional de la serra de Montclar, apareixen força documentats des de mitjan segle XI, perquè el seu terme i l’església havien anat a parar a la canònica de Santa Maria de la Seu d’…
Castell de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur de migdia del recinte del castell, que es conserva en una alçada d’uns tres metres ECSA - V Roca Castell situat en un turó, al costat de l’església i de les cases abandonades del poble de Pallerols Aquest poble és situat a la part alta de la vall de Vilaró 820 m, vall lateral de la conca del Rialb Mapa 34-12291 Situació 31TCG523556 Actualment, s’hi pot anar per una pista de terra, que surt de Gualter i passa per Polig i, seguint la carena, arriba fins al poble de Pallerols 12 km Aquest itinerari restarà en part alterat per la construcció del pantà de Rialb També s’hi pot anar des…
La substitució de conreus: l’exemple del Segrià
Primer embarcament aeri de fruita lleidatana exportada a Alemanya, Lleida, J Gómez Vidal, 1960 AJGV Durant els anys seixanta i setanta, les plantacions de fruita dolça, sobretot pomes i peres, s’estengueren pels perímetres de regadiu del Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca La comarca del Segrià va ser el nucli central d’aquesta difusió, de manera que el seu paisatge agrari, és a dir, els tipus de conreus, va canviar espectacularment Aquest procés és un bon exemple de com la progressiva urbanització de la població i l’augment del seu poder adquisitiu poden arribar a…
Banc de Girona (1881-1883)
La constitució Es constituí a Girona el 9 de desembre de 1881 Era un banc generalista es proposa “ la realización de toda clase de operaciones financieras, agrícolas, industriales y empresas de obras públicas apoyando con sus recursos a toda empresa que tienda al desarrollo de la riqueza pública y a la prosperidad del País ” dels estatuts Quan l’objectiu és tan general és natural preguntar-se si és que tenia molts projectes o no en tenia cap, perquè totes dues situacions són possibles en el marc de la Febre d’Or El capital serà de 5 milions de pessetes, però els fundadors només subscriviren…
La portalada de Ripoll
Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, segle XII ECSA / MA Entorn el 1150, un equip d’escultors adossà una gran portalada de granit a la façana occidental de l’església abacial de Ripoll, construïda un segle abans Aquesta obra monumental, inspirada en els arcs de triomf romans i carolingis, és un dels conjunts esculturals més vastos de l’art romànic El seu estil és l’hereu de diverses tradicions l’escola tolosana de Gilabert, els marbrers rossellonesos i els talladors de pedra llombards El registre superior del frontispici està presidit, com en molts dels timpans romànics, per una…
Les vocacions de postguerra
Acte al Seminari Conciliar de Barcelona, C Pérez de Rozas, 18-3-1945 AF/AHC Una de les manifestacions de l’ambient de pietisme expiatori que presidí la postguerra fou el fenomen conegut com a “inflació de les vocacions” L’afluència d’estudiants als seminaris va créixer de manera espectacular des del final de la guerra Entre el 1934 i el 1956, el nombre de seminaristes es va doblar als Països Catalans Destacà en aquest increment de vocacions el País Valencià, que multiplicà per 2,6 el seu nombre de seminaristes, mentre que les illes Balears ho feien per un més modest 1,5 i Catalunya no es…
Necròpoli de Sant Vicenç d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli J Bolòs Necròpoli que es troba a l’interior de l’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, del veïnat de les Corts Necròpoli Entremig de les parets de les dependencies de l’església hi havia unes 50 sepultures, les quals foren descobertes arran de les excavacions dutes a terme l’any 1954 Dins la nau d’aquesta església de Sant Vicenç, sota un paviment d’opus testacaun , va aparèixer una sepultura de planta rectangular, formada per grans lloses, que tenia l’interior arrebossat de color roig, amb calç i ceramica triturada Aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina