Resultats de la cerca
Es mostren 3678 resultats
Nicholas Patrick Wiseman

Cardenal Nicholas Patrick Wiseman
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, orientalista i escriptor d’origen irlandès.
Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb…
Josep Subirana i Vila
Literatura catalana
Escriptor i farmacèutic.
Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió…
,
Agenès
Vall
Territori de Gascunya, a la vall de la Garona, centrat en la ciutat d’Agen.
Comtat des del segle IX, pertangué, com la resta del ducat d’Aquitània, del qual formava part, als comtes de Poitiers, als Plantagenet 1152 —després reis d’Anglaterra— i als comtes de Tolosa 1196 Durant la croada contra els albigesos, l’Agenès fou ocupat per Simó de Montfort 1212 la ciutat d’Agen, que es mantingué en l’ortodòxia catòlica, acollí Simó abans que aquest ataqués Pena d’Agenès, cap i clau del comtat Del 1259 al 1444 fou un punt de fricció entre les corones de França i d’Anglaterra del 1360 al 1444 estigué sotmès de nou al rei d’Anglaterra, però fou, finalment,…
Gela
Ciutat
Ciutat de la província de Caltanissetta, a Sicília, Itàlia, a la costa sud de l’illa, damunt un turó i al centre de la rada del mateix nom.
Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al segle V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou reconstruïda per Frederic II el 1230 com a Terranova de…
Benet de Llança i d’Esquivel
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada,…
Isabel Suaris
Literatura catalana
Vinculada al grup d’escriptors relacionats amb Bernat Fenollar, mantingué correspondència literària amb ell, i fou lloada per Simó Pastor —Seguí, seguí aventures gentils—, per un anònim castellà —Oh que viva fermosura—, i pel mateix Fenollar.
Vida i obra Bibliografia Ferrando Francés, A 1979-1982 Vegeu bibliografia
Antoni Capdevila i Gili
Historiografia catalana
Historiador de la cultura, botànic, metge i matemàtic.
Vida i obra Es formà a València, amb Marià Seguer, i fou membre del cercle d’erudits científics al voltant de Gregori Maians Cursà gramàtica i filosofia a València 1740-41 i lleis a Salamanca 1744 El 1745 tornà a València i hi estudià matemàtiques i medicina, com també filosofia i llengües modernes i clàssiques, epigrafia i numismàtica No aconseguí accedir a la docència universitària i inicià la carrera de metge per diverses poblacions d’Andalusia, la Manxa, Madrid i Toledo El 1761 tornà a València i ingressà en la Reial Societat de Ciències de Göttingen, davant la qual presentà comunicacions…
Esglésies
Ciutat
Ciutat de la província de Carbonia-Esglésies (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Carbonia, al sud-oest de l’illa.
Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La llengua catalana s’hi mantingué…
Independentistes dels Països Catalans
Partit polític
Organització independentista i socialista revolucionària fundada al març de 1979 en fusionar-se el PSAN-Provisional i l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional, de la Catalunya Nord.
Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987…
Richard Farrant
Música
Compositor i organista anglès.
La personalitat d’aquest compositor és una mica confusa, atès que hi ha més d’un compositor actiu a Anglaterra al final del segle XVI amb el mateix nom Segurament, vers el 1550 Farrant fou membre de la capella reial El 1564 fou nomenat mestre de cor i organista de la capella de Sant Jordi a Windsor, on, des del 1567 fins al 1579, els seus alumnes representaren cada any una obra musical davant la reina D’aquestes obres tan sols resten alguns títols La major part de la seva producció conservada consisteix en peces religioses El 1569 succeí William Hunnis en el càrrec de mestre de cor de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina