Resultats de la cerca
Es mostren 11908 resultats
Pere Ferrandis d’Híxar
Història
Fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la conquesta de…
Gustau III de Suècia
Història
Rei de Suècia (1771-92), fill del rei Adolf Frederic.
Inspirat en els principis del despotisme illustrat, concedí la llibertat de premsa 1747 i la tolerància religiosa 1781 i fundà l’Òpera i l’Acadèmia Sueca Després de vèncer els danesos imposà l’acta d’unió i seguretat 1789, per la qual obtenia poders absoluts i establia la igualtat jurídica de tots els ciutadans Morí assassinat per un oficial mogut per l’aristocràcia Aquest fet, modificat, esdevingué l’argument de l’òpera Un ballo in maschera , de Verdi
Ka’b ibn Zuhayr
Literatura
Poeta àrab, fill del també poeta Zuhayr ibn Abī Sulmà.
És autor d’una cassida, la més coneguda de la literatura àrab, en la qual elogià Mahoma, que abans havia atacat Mahoma, en senyal de perdó, li lliurà el seu mantell al-Burda
Peter Ustinov
Cinematografia
Literatura anglesa
Actor, director cinematogràfic i escriptor anglès, fill d’emigrants russos.
La seva carrera com a actor fou bastant limitada, però destacà la seva forta personalitat dramàtica i humorística Algunes de les seves pellícules com a actor són Quo Vadis 1951, Lola Montes 1955, Spartacus 1960, Topkapi 1964, Viva Max 1970, The Thief of Baghdad 1978 i Death on the Nile 1978 Com a realitzador debutà el 1946 amb School of Secrets , i després realitzà Romanoff and Juliet 1961 i Billy Budd 1962, que foren adaptades del teatre, i Lady L 1965 El 1977 produí per a la TV Jesus of Nazareth Posteriorment intervingué en els films Evil Under the Sun 1981, Memed my Hawk que també dirigí…
Udalard I
Història
Vescomte de Barcelona (~985—~1014), fill del vescomte Guitard i de Geriberga.
El comte Borrell II li encarregà la defensa de Barcelona, juntament amb l’ardiaca Arnulf l’any 985, durant l’atac d’Almansor Fet presoner dels atacants, fou conduït a Còrdova, on romangué cinc anys, durant els quals exercí el vescomtat el seu germà Geribert Rescatat cap a mitjan 990, també amb l’ardiaca Arnulf, futur bisbe d’Osona, reprengué les funcions vescomtals, que exercí fins a la mort Fou casat amb Riquilda de Barcelona, filla del comte BorrelI
Ares
Mitologia
Déu de la guerra, fill de Zeus i d’Hera.
Combatiu i cruel, es feu odiós als altres déus, fins i tot al seu pare Deimos el terror i Fobos la por l’acompanyaven en les seves expedicions El culte a Ares no fou gaire popular a Grècia A Roma fou identificat amb Mart L’art i la literatura han recordat l’episodi dels amors d’Ares i Afrodita sorpresos per Hefaistos
Dàrdanos
Mitologia
Heroi antic, fill de Zeus i Electra, fundador de Troia.
Originari de Samotràcia, es casà amb la filla del rei Teucre, el regne del qual heretà i l’anomenà Dardània Tradicions posteriors fan Dàrdanos originari d’Etrúria
Ànteros
Mitologia
Fill d’Afrodita i d’Ares i germà d’Eros.
Mentre que aquest representava l’amor feliç, Ànteros era el símbol de l’amor dissortat Es distingien en la plàstica pel color dels cabells els d’Eros, rossos els d’Ànteros, negres Bé que les estàtues de tots dos acostumaven a presidir els gimnasos amb les d’Hèrcules i Hermes, les representacions d’Ànteros al món grec i romà són molt menys corrents que les d’Eros
Amfíon
Mitologia
Fill d’Antíope i Zeus i germà bessó de Zet.
Aprengué de música amb les muses i Apollo Al so de la seva lira les pedres es traslladaren i formaren per elles mateixes les muralles de Tebes Es casà amb Níobe, filla de Tàntal Desesperat per la mort de la seva muller i dels seus fills, se suïcidà
Martin Schwarzschild
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen alemany, fill de Karl Schwarzschild.
Després d’estudiar a Göttingen i a Oslo, anà als EUA, on exercí la docència i la recerca a les universitats de Harvard 1937-40, Columbia 1940-47 i Princeton 1947-79 Fou president de l’American Astronomical Society 1970-72 i vicepresident de la Unió Astronòmica Internacional 1964-70 Investigà la constitució interna i l’evolució estelar i fou un dels primers científics a dissenyar i utilitzar telescopis espacials per a les observacions astronòmiques Stratoscope I i II Publicà, entre altres obres, Structure and Evolution of the Stars 1958
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina