Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
Indalecio Prieto Tuero
Indalecio Prieto Tuero
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista asturià.
Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l’ala moderada Redactor, director i finalment propietari del diari El Liberal , de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat Tingué intervencions notables a les corts com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona, s’oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià Ministre d’hisenda i d’obres públiques amb Azaña 1931-33, un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports Exiliat arran…
Pere Ramon I de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1098-1112).
Fill del comte Ramon V i de Valença de Tost Des del 1069 féu costat als seus pares en solemnitats religioses, com la donació de la vila de Sort a l’església d’Urgell o les fetes a favor del monestir de Lavaix 1078, 1094, i en pactes polítics i compra de castells a Artau II de Pallars Sobirà 1094 o en el compromís matrimonial de la seva germana Llorença Des del 1098 governà en règim de condomini amb el seu germà Arnau Ramon I, però sembla que com a primogènit exercí sobre aquest una certa primacia i rebia d’ell homenatge i fidelitat pel castell de Talarn Fundà 1100 i dotà 1112 l’església…
Marc Forné i Molné
Política
Polític andorrà.
Estudià dret a Barcelona i tornà a Andorra, on dirigí durant onze anys el setmanari Andorra 7 Afiliat al Partit Liberal, el 1993 fou escollit conseller del govern d’Òscar Ribas, a qui succeí en el càrrec quan dimití, amb els vots del G13 i els dos consellers de l’AND Agrupament Nacional Democràtic Arran de la inestabilitat política andorrana del 1996, pel desembre Forné dissolgué el parlament En les eleccions anticipades del febrer del 1997, recuperà el càrrec al capdavant del Partit Liberal, que aconseguí majoria absoluta El 1998 feu una profunda remodelació del govern arran de la renúncia…
Jaume Melendres i Inglès

Jaume Melendres i Inglès
© Fototeca.cat
Teatre
Escriptor, dramaturg i pedagog.
Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…
,
Partit Separatista Revolucionari de Catalunya
Política
Grup polític creat pels catalans residents a Cuba.
Fundat a l’Havana el 30 de setembre de 1928, a l' Assemblea Constituent del Separatisme Català Es van redactar nou punts programàtics fundacionals, on es definia com a organisme secret per a la instauració de la república catalana independent S'hi admetia l’alçament armat del poble català i la utilització també de procediments polítics i diplomàtics Pel que fa a la seva organització, s’estructurava en un consell central, format per set membres, sota la presidència de Francesc Macià El PSRC preveia l’autodissolució un cop aconseguits els seus objectius, després de la vigència provisional de…
Castell de Fonolleres (Granyanella)
Art romànic
Del castell del poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, hom té coneixement des del segle XII Segons Ceferí Rocafort, el terme ja apareix documentat des del 1118 Dos anys més tard el terme de Fonolleres apareix com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres Així, ja el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d’unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir Guillem de Curullada El…
Castell de Pacs del Penedès
Art romànic
Actualment no resta cap vestigi del castell de Pacs i és molt difícil poder esbrinar el lloc on era situat, ja que no s’ha trobat cap indici fidedigne que ens pugui assegurar el seu emplaçament Pacs apareix en la documentació per primera vegada l’any 990, data en la qual s’esmenta la via que condueix a Pacs, dintre el terme d’Olèrdola Al principi del segle XI el domini del castell era de Gombau de Besora, pare de Guisla de Santmartí i gran magnat de la cort comtal Aquest personatge signà com a Gombau de Pacs el 1020 en la resolució d’un judici celebrat a Olèrdola En morir, la…
Santa Creu de Torrefarrera
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Torrefarrera, situat al centre del sector del Segrià antic L’origen de Torrefarrera és força desconegut, malgrat que el seu topònim indiqui clarament que nasqué a partir d’una turris o unitat d’explotació senyorial Segons J Lladonosa, aquesta turris podia haver nascut gràcies a una donació comtal feta a Pere Ferrer Aquest colon surt esmentat l’any 1174 com a possessor de terres al Segrià El mateix any signà una concòrdia amb el capítol de Lleida i el monestir de Sant Ruf També en aquest període, la seva germana rebia una turris prop…
Alfonso Balcázar i Granda
Cinematografia
Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.
Fill d’una família de pelleters palentins, el 1951 creà –amb el seu germà Francisco Marcos Barcelona, 1929 - Mèxic, 1982, realitzador– l’empresa cinematogràfica Producciones Cinematográficas Balcázar Amb l’altre germà, Jaime Jesús , aixecaren el 1964 els Estudios Balcázar , a Esplugues de Llobregat, on filmaren imitacions del western Dirigí amb Franco Rossi Buenos días, amor 1958, i l’any següent feu el seu primer film en solitari, La encrucijada , al qual seguiren diversos títols comercials Fou guionista d’una bona part de la seva filmografia, alguns títols de la qual signà…
,
Joaquim Casas i Carbó
Literatura catalana
Assagista, poeta, traductor i editor.
El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina