Resultats de la cerca

Fill d’Antonio Trivulzio i de Francesca Visconti  Condottiere , fou enviat dels Sforza en ajut de Lluís XI de França 1465, i també de Pere de Mèdici, del marquès de Montferrat i dels senyors de Correggio Després d’un viatge a Terra Santa, anà al Piemont a lluitar contra el duc de Borgonya 1476 Formà part del consell de regència del duc Joan Galeàs I i comandà una expedició contra els genovesos rebels 1477, contra els Pazzi florentins 1478 i contra el duc Lluís I de Milà 1479, amb el qual acabà unint-lo una certa amistat Lluís I l’envià en ajut de Ferran I de Nàpols per a dominar…

Des del s XIX hi hagué un cos permanent d’estat major dedicat a aquesta funció Al voltant del 1930 s’anà imposant la tendència de permetre als oficials d’estat major procedents d’una arma i amb la deguda titulació de prestar servei en aquesta i en l’estat major Hom distingeix entre l' estat major combinat , compost per oficials de diversos països, i l' estat major conjunt , integrat per oficials dels tres exèrcits

Duu el subtítol "Investigació, recerca i recuperació del patrimoni cinematogràfic català" Ha tingut com a redactors en cap Josep Estivill, Pedro Nogales i Ana Fernández, i la major part dels collaboradors són membres de l’entitat, com els socis d’honor Joan Francesc de Lasa, Tomàs Mallol i Miquel Porter Sovintegen els números monogràfics i els dossiers centrats en els objectius fundacionals, sense oblidar una voluntat cohesionadora del cinema que es fa als Països Catalans

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1966-73 procedent del Còrdova Defensà la porteria del Barça en 288 partits Guanyà una Copa de Fires 1966, dues Copes 1968, 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Individualment obtingué el Trofeu Zamora de la temporada 1972-73 Al final d’aquella temporada fou traspassat a l’Atlético de Madrid per qüestions extraesportives Fou cinc vegades internacional absolut i anà convocat a la Copa del Món 1966

El Banco Santander compra per un euro el Banco Popular, abocat a la fallida a causa de la seva elevada exposició a la bombolla immobiliària El rescat, avalat pel Banc Central Europeu, no comporta cap càrrega per als contribuents, segons la presidenta del Santander, Ana Botín, i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària FROB, i té per objectiu garantir els dipòsits dels clients La Comissió del Mercat de Valors ordena suspendre la cotització del Popular

Jugà com a defensa al Castelló 1924-33, entre altres equips Després de la Guerra Civil passà com a entrenador al Nules, d’on anà al Castelló en debutar a primera divisió, i dirigí l’equip en dues etapes durant sis temporades També entrenà el Granada, l’Atlético Aviación, el Centre d’Esports Sabadell 1948-49, la Unió Esportiva Lleida 1949-51, amb el qual assolí l’ascens a primera, el Burgos i l’Extremadura

Estudià a la Universitat de Kaunas i el 1936 anà a França, on es doctorà en literatura francesa a Grenoble 1944 A causa de l’ocupació soviètica no tornà al seu país i marxà als EUA, on el 1958 s’incorporà a la Biblioteca del Congrés a Washington Dels seus reculls cal destacar Uzhgese chimeros akys ‘Els ulls morts de la quimera’, 1937 Ha publicat una notable antologia de poesia lituana 1950

Demòcrata revolucionari, dirigí el periòdic Russkoje Slovo Abans de l’empresonament a Petropavlovsk 1861, tenia idees moderades que anà radicalitzant Tractà el tema del socialisme en els Očerki po istorii truda ‘Articles sobre la història del treball’, 1863 i a Posmotrim ‘Ja ho veurem', 1865, on considerava, però, la revolució irrealitzable Les seves idees estètiques, polítiques i socials, bé que amb certs errors, influïren notablement sobre la intellectualitat de l’època Morí ofegat

Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru

Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona 1952 El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1958-66