Resultats de la cerca

Salvà aquelles terres combatent contra els suecs i contra els cavallers de l’orde dels Portaespasa, i adoptant una política hàbil de defensa i submissió amb els mogols De la seva victòria sobre els suecs a les riberes del Neva 1240 rebé el seu sobrenom Existeix una vida d’Alexandre Nevski escrita ja al s XIII i reelaborada al s XVI És considerat com un salvador de l’ortodòxia, i venerat com a sant per l’Església Oriental

Fou oficial de l’exèrcit rus El 1842 fou elegit per a substituir Miloš Obrenović com a príncep de Sèrbia El seu regnat representà l’època de consolidació del principat, durant la qual el règim recolzà especialment en els funcionaris, la policia i l’exèrcit En política exterior, el seu ministre, Ilya Garachanin, portà Sèrbia a un notable engrandiment territorial Però l’actuació vacillant del príncep a vegades favorable a Àustria i d’altres a Rússia féu que fos deposat 1858 per la Skupština assemblea nacional, que tornà Miloš al tron El 1871, Alexandre fou acusat d’haver participat en l’…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona UB i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm Alemanya Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava 1966-73, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB 1978-87 i de la Facultat de Belles Arts de la UB 1979-80, i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1982-87, director gerent de la Fundació Caixa Catalunya 1987-89, director del Museu d’Art…

Estigué sota la tutela del seu cunyat el rei Sanç III de Pamplona, marit de la seva germana gran Fou assassinat quan anava a Oviedo a casar-se amb Sança, germana de Beremund III de Lleó, que havia acordat de proclamar-los reis de Castella

Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II fou conegut com el Bastard de Cardona El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló, i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79

Estudià a Praga i a Viena És autor d’escultures monumentals de pedra pont de Sant Carles de Praga, grups de sant Francesc de Borja, sant Francesc Xavier, sant Ignasi de Loiola, etc Esculpí, també, atlants al palau Morzin, i el sepulcre de Jan Václav Vratislav de Mitrovice Praga Desenvolupà un estil caracteritzat per la placidesa monumental i per un equilibri noble i serè En les seves escultures la llum s’escola suaument per la superfície També treballà la fusta policromada

Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro  i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de nombroses…

Una gran part de la seva activitat es desplegà en terres del bisbat de Tarragona treballà a l’església d’Alcover ~1580 i a la capella del Santíssim 1582 de la seu de Tarragona, d’on també fou nomenat mestre d’obres major ~1583 i com a tal intervingué en la fàbrica de diverses esglésies Valls 1583, Ulldemolins 1587, etc Tingué contactes amb eclesiàstics illustrats com Pere Aguiló, els germans Gili i, sobretot, Jaume Amigó, amb el qual collaborà en el projecte per a l’església de la Selva del Camp 1582, bé que també s’hi enfrontà quan bastia el terç del conjunt que havia contractat 1582-89 Dels…

Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371 Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l’Humà Posseí una gran fortuna i féu préstecs a aquests reis i a Pere III Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya

Proclamat emperador de dret 963, fou associat al seu germà Basili II 976, el qual exercí l’autoritat En morir aquest 1025, deixà el poder a les mans d’alts funcionaris i d’eunucs El seu regnat i la seva actuació les pressions fiscals provocaren aixecaments populars són el preludi de la decadència i de l’ensorrament de l’Imperi