Resultats de la cerca
Es mostren 2263 resultats
escola
Jove patrícia , obra de l’escola de Leonardo da Vinci
© Corel Professional Photos
Història
Conjunt de pensadors, escriptors, artistes, científics, etc, que segueixen unes mateixes directrius ideològiques, estilístiques, estètiques, metodològiques, etc, i que manifesten en llur activitat i producció uns trets comuns peculiars i distintius.
Hom anomena les escoles per països concrets escola italiana, flamenca, etc o per ciutats com l’escola florentina i les escoles de Cambridge o d'Alexandria, o també des d’un punt de vista cronològic, sigui en sentit estricte com l’escola anglesa del s XVIII i l’escola romàntica, en art o amb un significat més ampli com les escoles clàssica i neoclàssica, en economia, o àdhuc segons el contingut ideològic o artístic escola cínica, escola surrealista, etc Hi ha també escoles, formades per deixebles, imitadors i estudiosos d’una personalitat important, que reben llur nom del mestre…
Alexandre Lagoya
Música
Guitarrista egipci naturalitzat francès.
Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres músics, particularment amb el…
Scipió i Aníbal
Literatura catalana
Traducció de l’Africa de Francesco Petrarca, feta per Antoni Canals entre els anys 1399 i 1410, i dedicada a Alfons, duc de Gandia.
Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la…
Heinrich Reimann
Música
Organista, compositor, pedagog i musicòleg alemany.
Adquirí la primera formació musical amb el seu pare Després estudià filologia clàssica a Breslau, activitat que compaginà amb els estudis d’orgue sota el mestratge de M Brosig Exercí com a professor de gramàtica, fins que el 1887, quan s’establí a Berlín, deixà la seva antiga feina i començà a publicar articles de temàtica musical sota el pseudònim d’Erich Reinhardt Compongué obres per a cor i repertori d’orgue Cal destacar la seva figura per la importància que tingueren els estudis sobre l’obra de JS Bach -els resultats dels quals foren publicats a Berlín el 1912- i sobre la…
Joan Bofill i Soliguer
Música
Musicòleg català.
Vida El 1976 obtingué el títol de professor de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i, durant nou anys, musicologia a la Universitat de Munic De retorn a Barcelona obtingué el grau de doctor amb la tesi La construcció intervàllica en la música tardana de Beethoven per a piano i de cambra 1990 És autor de La problemàtica del tractat "de institutione musica" de Boeci Barcelona 1993 L’any 2013 cedí tota la seva biblioteca a la Societat Coral La Violeta de Centelles, i es creà el Fons Musicològic Joan…
Jos Van Immerseel
Música
Clavicembalista, pianista i director flamenc.
Estudià piano, orgue i clavicèmbal al Reial Conservatori d’Anvers amb Flor Peeters, Eugène Tracy i Kenneth Gilbert, i fou distingit amb un primer premi en tots tres instruments El 1973 rebé el primer premi al Concurs Internacional de Clavicèmbal de París L’any 1964 fundà Collegium Musicum, una formació dedicada a la interpretació de la música renaixentista i barroca, i el 1987, Anima Eterna, un grup amb el qual ha fet incursions en la música clàssica i romàntica com a director i com a solista, en nombroses ocasions al piano Ha collaborat sovint amb el violoncellista Anner Bylsma…
conjunt/disjunt
Música
Adjectius que s’apliquen als graus d’una escala segons si són adjacents o no adjacents, respectivament, en un sistema escalar concret.
Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau rebaixat, un interval com la 2a aug, que és quantitativament més…
pedagogia musical
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’edat mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que…
trogloditisme
trogloditisme Habitatges de la vall de Förema, a Turquia
© Fototeca.cat
Etnologia
Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.
Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i,…
sinèresi
Literatura
Llicència mètrica consistent en la pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals situades a l’interior d’un mot i que per llur natura no formen diftong.
La poesia catalana clàssica no admetia aquest tipus de contracció i respectava escrupolosament els diftongs i l’autonomia de les vocals en els altres aplecs vocàlics Però a partir del s XVI començaren vacillacions en aquest sentit i, gradualment, una forta i creixent tendència a la diftongació castellana i a l’ús de la llicència aplicada a d’altres agrupaments vocàlics per efecte de la mateixa influència, bé que sempre ha estat possible de trobar en la poesia i la cançó populars de les contrades menys influïdes pel castellà exemples de manteniment dels hiats catalans tradicionals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina